Els dies i les dones

David Figueres

QUEDA

Arriben els anys. El comptador avança. Inexorable. Indisitint als estats d’ànim. Aliè a qualsevol situació.

No m’agrada fer balanços quan toca. Quan no toca, tampoc. Hores d’ara ja he après que el futur és una enganyifa i que mirar enrere no serveix de gaire.

Què puc dir més?

Que no m’avergonyeixo de res del que he fet i que em fa recança no haver-me equivocat moltes més vegades, l’únic rastre que queda del fet d’haver-te arriscat.

Que sempre és millor que les coses no surtin bé que no pas quedar-te amb el dubte del que podria haver passat si jo…

Que queden tots els poemes per desescriure. Que queden molts petons per prendre i llogar. Un Estat per fer. Brivalls per veure créixer i malcriar.

Tot de mi mateix per aprendre.



  1. Aquell infant, aquell brivall…

    De Reus dius que ets? i què decideixes? ah! alerta pepitu butifarres per tothom i moritz “del trago” que enganyen…

    Que no falti l’indiana a la festa, i els hits de decideix: “yo quiero votar todo la noche”, ” el decicquiqui”, etc.

    Els geranis, els pètals i sant antoni, el harlem, el big band i les reunions.

    Salut i per molts anys!

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent