NOMÉS PELL

Una de les coses més plaents en el món artístic és que et sorprenguin. I molt més si ho fan des de registres o llenguatges els quals no estem avesats a sovintejar.

No estem acostumats a arriscar-nos. Servils, acceptem les novetats, en qualsevol camp, guiats pels quatre altaveus de sempre. És curiós, però pots considerar-te una persona mínimament a l’aguait del món cultural i malgrat això, trobar-te en una sala davant una d’aquelles petites joies que et fan dir: "i aixo perquè ningu no m’ha avisat que existia?".

No fa gaire el flamant nou conseller de les cultures pregonava la potenciació de la dansa. Un encert -em disculpo, escric en calent- almenys si serveix perquè espectacles com del que vull parlar-vos, surtin de les catacumbes dels circuits tradicionals de dansa i són portats a la vora del públic més general.

Aviso amb poc temps, ho sento, però m’hagués sentit malament no deixar passar l’oportunitat i perpetrar només un paperet digital amb tota la faramalla crítica que sóc capaç de perpretar després d’un excel·lent sopar al "Xalar Cafè" de l’Espai Mallorca de Barcelona amb el meu alter ego (broma privada)  i els ulls xocolata de l’E., pomada fresqueta d’epíleg , sense almenys intentar-ho.

Avui diumenge, a les 19:00 darrera representació de "Sola Mente Piel" gran espectacle de dansa-teatre de la Simona Quartucci dirigida per l’Andrés Waksman. Veritablement si algú de Barcelona que llegeixi això no té res a  fer a les set del vespre i no s’apropa al Mercat de les Flors, es perdrà un d’aquells petits grans moments que només l’art pot proporcionar-nos.

A través de la dansa-teatre, la Quartucci, desfà el mite de la dona servil a les exigències de l’amor, i la violència que comporta, per oferir-se dalt un escenari a vegades nua, a vegades només vestida amb la mateixa hipocresia atorgada al seu sexe i gènere ridiculitzada i portada a l’extrem.

Simona Quartucci no s’entreté amb virtuosismes sol·lipsistes, excessius en alguns espectacles de dansa,  i a través d’una fil conductor prim, però suficientment confortable, erigeix una tendra relació amb tots els elements que conformen l’univers femení en relació a un rol establert masculí, sabent-los tractar amb ironia, sense caure mai en la vulgaritat, agafant-te de la mà i proposant-te una bona estona de reflexió i de subtilesa suggeridora brutal.

Immillorable oportunitat per dir-se a un mateix o convèncer a algú altre: va, deixem-nos de perjudicis i provem-ho. Prometo poques decepcions i una agradabílissima estona. Un plaer de veritat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *