TRENTA

Fa trenta anys un home de bigotis i tricorni, va pujar a la tribuna d’oradors del Congrés dels Diputats per dir que tothom s’assegués i acte seguit tirotejar, al sostre, la feble democràcia que tot just caminava. 

Fa trenta anys algú va decidir que es podia ser feliç un estiu xiulant una cançó una mica ridícula anant amunt i avall amb bicicleta i deixar-se venir una mica de llàgrima de res quan un brivall, corrent per la platja, anunciava que Chanquete i el seu acordió criaven malves.

Fa trenta anys es legalitzà el divorci i a Sud-Àfrica, les parelles que només els separava el color de la pell però no pas el del cor, ja podien ensenyar el seu amor sense cap por. Lady Diana Spencer també deia que sí al seu príncep orellut i tampoc no se n’amagava.

Fa trenta anys Steven Spielberg ens va dir que tots havíem d’anar a la recerca d’una arca perduda i ens convertíem en legió els qui cinturó del batí en mà, posàvem a prova gerros i tota altra mena de decoració fuetejant-la sense miraments.

Fa trenta anys ja es podia tornar a escoltar el crit de les bombes del Guernika, Josep Pla deixava de tenir definitivament saludats, amics i coneguts i  davant les incerteses de la vida, els Tequila ens deien “Salta”, mentre que Los Secretos deien “Dejame”.

Fa trenta anys, concretament un divendres dia 9 de gener del 1981 algú em va dir que havia tingut una germana i és clar, tot això de més amunt, per mi, ja no va tenir cap mena de transcendència.

Per molts anys!

Un pensament a “TRENTA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *