AFORTUNAT

Fa molts anys que volia dir els meus versos en públic. Bastir un espectacle que sense desvirtuar l’essència dels poemes, aquests volessin amb ales noves, amb una inèrcia del tot renovada.

Volia afegir-hi música, però sense desviar-me del que deia més amunt.

Vaig trobar el Nadim. Ens vam entendre des del primer moment. Em va deixar, des de les cordes de la seva guitarra, un grapat de música. Quatre repunts i els poemes hi van entrar com un guant.

Ahir, a Tarragona, ho vam ensenyar per primera vegada. Vam gaudir com dos nens amb sabates noves. Tota la feina de sastreria prèvia, ha donat el seu fruit. Les pors que teníem: aquell poema vols dir que…; aquell acord, segur que no… s’esvaïren amb l’aplaudiment final del públic. Tenim espectacle. S’ha tancat el cercle.

Avui, de depressió post-part ni parlar-ne. M’he llevat amb un somriure als llavis una mica així com d’imbecil malgrat que per culpa de l’excitació, no hagi dormit gaire. Avui em sento afortunat de poder viure coses com la d’anit. Avui em sento afortunat, sí. I vull dir-ho paladejant cada lletra: a-f-o-r-t-u-n-a-t. Gràcies a tots els que vau venir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *