PROPORCIONS

És curiós això de viure o haver viscut, en una comunitat geogràfica més o menys petita. Allò del “aquí ens coneixeme tots”.

Pot passar que l’anunci públic d’una desgràcia a algú que vivia en aquesta comunitat, primer només et cridi l’atenció pel fet que, aquesta persona, residís en un lloc que tu has visitat, que forma o va formar part, del teu territori usual.

Poden passar els dies i oblidar l’afer i de sobte, en un sopar, algú pot recuperar aquell desastre i dir-te que hi ha algú que coneixes que indirectament hi tenia alguna relació amb aquella persona.

Llavors, la solidaritat geogràfica, la fredor de només unir-te una pinzellada paisatgística, queda enrera, t’assola un altre pesar, una sensació més inquietant malgrat la distància de tot plegat,  prenent com pren, la mala notícia, proporcions humanes, properes.

Un pensament a “PROPORCIONS

  1. Avui dia sembla que tots estem connectats per una mena de xarxa, i no parlo de la virtual, sinó que un fet que sembla aïllat de nosaltres, pot esdevenir també el nostre fet, si coneixem persones afectades. Què petit es veu el món des d’aquest punt de vista!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *