LA COMÈDIA DELS ERRORS

Si poseu a qualsevol cercador les paraules “Shakespeare” i “park” us adonareu que a arreu del món, l’estiu, com a la tardor els bolets, és el temps en que el dramaturg anglès es representa a l’aire lliure i gratis. És tota una tradició. Per exemple, enguany, al Central Park de Nova York, tot un Al Pacino representarà El mercader de Venècia fins al 2 d’agost.

L’any passat, amb una sabata i una espardenya, la companyia Parking Shakespeare [facebook], va decidir portar a Barcelona aquesta bella tradició. Enguany hi tornen al mateix lloc: el parc de l’Estació del Nord (cada dia menys dimecres a les 19 h). Han aconseguit alguns diners públics i pel que s’ha pogut veure, van calçats amb alguna cosa més que una sabata i una espardenya. Ho agraïm. Ha tornat ha ser un plaer deixar-s’hi caure.

Enguany, l’obra a enllustrar, ha esta La comèdia dels errors, considerada la primera obra que va escriure el dramaturg. L’encarregat de donar-hi direcció, també s’hi estrenava en això de menar actrius i actors. No es notava. El Miquel Àngel Ripeu, actor versat en això de fer-nos riure, s’estrenava amb nota.

La proposta escènica de Ripeu, és una proposta minimalista. L’espai s’hi presta. Unes senzilles caixes de fusta, serveixen per delimitar els diferents espais. Se’n surt. Vestuari bigarrat. No hi hi ha leotards enguany. Però no us espanteu. Tampoc hi ha pantalles, ni gent conill, ni res d’això. El text de Shakespeare, primerenc, seguint les directrius aristotèliques de la seva poètica, tot i ser considerada una obra menor, és precisament per aquesta consideració que el repte esdevé més gran.

Ripeu basteix l’obra a partir de la naturalitat. Amb tot, no renuncia a deixar-se anar. Però s’adverteix que això és deliberat i que el nucli dramatúrgic està molt ben definit per a cada actor. Així, trobem que l’actor pot jugar amb diverses màscares, totes precises, totes ben delimitades, que permet que tots els personatges canviïn de registre, fins i tot en una mateixa escena, enriquint el muntatge. Per entendre’ns, Ripeu ferma els seus actors amb una goma elàstica que sap tensar i tensar però que sempre sap quin és el moment de fer tornar al punt original.

Ho deia el mateix Ripeu en una entrevista al voltant d’aquest muntatge: només el sexe és comparable a aquest llenguatge universal que és riure. Féu confiança a aquesta trepa i aneu a veure’ls. És gratuït i els orgasmes en forma de riallades, fingits o no, estan garantits. Teatre del bo. Una delicatessen que no s’ha de deixar passar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *