ROSADES ADORMIDES

SANT JORDI

Aquest soroll que només senten ells
martelleja l’angúnia, percudeix
cada matí que no t’he tingut por
perquè m’he llevat ben sol, insubmís,
rebel si ho vols, exhaust de les paraules
escrites als llençols. I les rosades
                                    adormides als teus cabells que ahir
                                    recollies amb una cua, diuen
                                    estàtics que els dits han volgut trenar
                                    un confident més que et baixés pel coll
                                    i et digués la llum i l’atzar calmós
                                    de quan no existíem, ni l’un ni l’altre,
                                    embrancats en aquest joc de fer versos
                                    emmalaltits de deixalles funestes.
                                    Avui he après la fragilitat
                                    d’aquest personatge caduc i eteri
                                    i la primavera no era un posat
                                    on les roses tinguessin una aroma
                                    sensible pels amants o pels botxins.
                                    Era estrany presumir d’una cadència
                                    que fracturés als gossos i als poetes,
                                    que dignifiqués cada drac real.

                                                                                        David Figueres

Un pensament a “ROSADES ADORMIDES

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *