Els dies i les dones

David Figueres

JOCS D’HIVERN

Esbufegant -panxeta de camisa de quadres a punt d’esclat ventral, barba ja tota blanca i maletí de pell tronat- i després de llençar-se escala avall sortejant la gent que pujava de l’andana, lliscant talment Alberto Tomba,  salta al vagó del metro ja amb els pip-pip-pip que anuncien la imminent tancada de portes.

Medalla d’or en esquí alpí -eslàlom, gran eslàlom i supergegant-, veiem uns pocs que s’atorga; sorneguer, satisfet, orgullós de la gesta,  torcant-se la suor amb el dors de la mà i fent l’ullet a una nena de melic pircingat i vora de tanga groc fluorescent per damunt dels pantalons de xandall fúcsia, que se’l mira esbalaïda.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Lírica lleugera per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent