Els dies i les dones

David Figueres

PLAGI D’ARCÀDIA

"Havent sopat vam caminar uns vint minuts en la foscor de finals de novembre, i després vam acabar la vetllada amb unes copes en un bar del centre. Jo fumava un cigarret darrere l’altre, però allò era l’únic que delatava la mevaa excitació. Sophie va parlar una estona de la seva família de Minnessota, de les seves tres germanes petites, de la seva arribada a Nova York feia vuit anys, de la música, de les seves classes, de la seva intenció de reprendre-les la tardor següent… però ens havíem anat refugiant de tal manera en aquell to festiu que cada comentari es convertia en una excusa per un altre tip de riure. La cosa hauria pogut continuar, però hi havia una persona vigilant el nen i vam decidir deixar-ho córrer pels volts de mitjanit. La vaig acompanyar fins a la porta del seu pis i vaig fer l’últim gran esforç d’aquell vespre.

-Gràcies, doctor -va dir ella-. L’operació ha estat un èxit.

-Els meus malalts sempre se’n surten -vaig dir jo-. És el gas rialler. Només haig d’obrir l’aixeta i es refan de mica en mica.

-Pot crear hàbit, aquest gas.

-D’això es tracta. Els malalts sempre tornen per demanar-me’n més; n’hi ha que volen tres sessions per setmana i tot. ¿Com et penses que m’he pagat el pis de Park Avenue i el xalet de França?

-O sigui que hi ha un motiu ocult.

-Oh i tant: els diners.

-Deus tenir un consultori pleníssim.

-L’hi tenia. Però ara estic més o menys retirat. Actualment em dedico a una sola pacient… i no sé segur si tornarà.

-Tornarà -va dir Sophie, somrient de la manera més coqueta i radiant que jo havia vist mai-. Ja pots comptar-hi.

-M’alegro de saber-ho -vaig dir jo-. Diré a la meva secretària que et truqui per concertar la pròxima visita.

-Com més aviat millor. Amb aquests tractaments llargs no es pot perdre el temps.

-Un consell excel·lent. He de pensar en encarregar un nou subministre de gas.

-Si, sobretot, doctor: no se’n descuidi. Em sembla que ho necessito de debò.

Ens vam tornar a somriure i jo la vaig abraçar calorosament, li vaig fer un breu petó als llavis i vaig baixar les escales tan de pressa com vaig poder".

Paul Auster, L’habitació tancada (dins Trilogia de Nova York)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Han dit altres per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent