Cada llengua és una casa, un mas amb corral i camps… Però nosaltres vivim al forat pudent… Tancats a la latrina perquè hem perdut tota la resta… I sem feliços quen ens deixen entrar al mas veí… Encara que hi portem la nostra pudor… I que ens obliguin a netejar-nos les soles de les sabates… Quan ja no tindrem res, ni les parets del racó d’anar de ventre, haurem de continuar netejant-nos les soles… Perquè no ens creuran mai si diem que ja sem com ells…