QUÈ, JA ESTÀ?

El que ha passat amb l’Estatut, no ha estat res més que l’escenificació d’una manera d’entendre el nostre país i la nostra relació amb Espanya sense cap mena de sorpresa ni cap altre suspens que el d’un paio espavilat, el Mas, que ha recollit de damunt la taula totes les molles del que era CiU i ens ha colat a tots plegats una carambola magistral.

Encara ens movem amb els jocs simbòlics de sempre manipulats de la millor manera per tal que tots hi puguem caure: joves o grans. Si ens punxen l’animeta santjordiana amb soflames o arengues, ens rendim a la llagrimeta de la senyera, al cofoisme de la solidaritat avial, al despertaferro de crit de celobert.

Fa uns mesos, quan va començar tot això, vam fer un cop de cap i vam trencar la guardiola, en vam comptar els cèntims i tot i que sabíem que no hi arribàvem, vam tirar endavant: aquesta vegada, aquella senyorassa que fumava i tractava als catalans de tu, vestida de "roja y gualda", ens acolliria al seu llit i seríem capaços que es posés de quatre potes i li faríem entendre de quina manera ens han tractat molts dels seus amants oficials, fins a la data.

Però tot ha estat com des de fa uns quants segles.

En ple deliri amatori, quan ens pensàvem que aquesta vegada sí, que ja era nostra, ella ha cridat: nació al preàmbul i 50 % dels impostos. I a nosaltres, és clar,  se’ns ha esfondrat tot, hem complert com hem pogut i ella tustant-nos l’esquena, ens ha engegat: què, ja està?

Encara amb calçotets, l’hem mirat de reüll com recomptava la nostra xavalla.

2 pensaments a “QUÈ, JA ESTÀ?

  1. Si no fos perque el que descrius es una situacio patetica i humiliant, riuria, ja que el text es fabulos. Apa, a veure si amb articles com aquest teu podem aixecar-nos nosaltres i ja de pas la moral altre cop. Ara que, jo pregunto: a la propera ens la tornaran a fotre, i com sempre, algu de casa? Rucs, rucs, rucs…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *