MECÀNICS

De vegades, no cal massa cosa.

Unes cerveses en una taula rodona on s’hi asseu i s’hi aixeca qui vol.

Deixar fer-se venir quarts de deu.

Fer el ronso per tornar al pis on dorms aquests dies.

Deixar-te convidar, novament, a sopar.

Un caldo amb colzets. Una ampolla de vi que talla de negre, abans de gasosa. Torrades de pa amb espinacs i formatge fos. Una mandarina.

La cortina que procura que l’escalfor del radiador no marxi, ni l’escalfor de les coses que ens diem així per passar l’estona i l’amistat.

Sona "Conxita" per tot l’àmbit que som.

I em dieu que no oblidi allò que va dir Foix:

Res no s’acaba i tot comença

Vénen mecànics de remença

Amb olis nous de llibertat…

I la nit també pot ser aquest gat que no parla.

Que s’ho mira tot, però que no parla.

Un pensament a “MECÀNICS

  1. TOT N’ÉS PLE 

    Quantes roselles al prat de la vila
         Tot n’és ple
    …i quants ocells que fan ombra a l’ermita
         Tot n’és ple
    Quantes estrelles quan l’agost s’apaga
         Tot n’és ple
    Quantes fonts fresques pel camí dels masos
         Tot n’és ple
    Quants aiguamorts a la ciutat captiva
         Tot n’és ple
    Quanta fruita d’olor darrere el claustre
         Tot n’és ple
    Quants capellans que cavalquen la moto
         Tot n’és ple
    Quants cotxes parquejats a les placetes
         Tot n’és ple
    Quants caminants amb la cama enguixada
         Tot n’és ple
    Quants avions que passen sobre casa
         Tot n’és ple
    Quantes gavines amb claror d’exili
         Tot n’és ple
    Quantes vellardes amb carbó a les celles
         Tot n’és ple
    Quantes senyores que ensenyen les cuixes
         Tot n’és ple
    Quantes noies vestides de nuesa
         Tot n’és ple
    Quants forasters amb els ventres polsosos
         Tot n’és ple
    Quants clubs de nit amb barbuts greixinosos
         Tot n’és ple
    Quantes donzelles que ploren, a l’alba
         Tot n’és ple
    Quants anuncis taurins plantats als arbres
         Tot n’és ple
    Quanta gent trista per la carretera
         Tot n’és ple
    Quantes antenes de TV en els àtics
         Tot n’és ple
    Quantes coses per dir que tothom calla
         Tot n’és ple
    Quantes ulleres fosques per no veure-hi
         Tot n’és ple
    Quants cardenals pintats a les revistes
         Tot n’és ple
    …i quantes meretrius a l’altra plana
         Tot n’és ple
    Quants pisos nous pels drapers i els grimpaires
         Tot n’és ple
    Quantes parelles sense clos ni teula
         Tot n’és ple
    Quants ulls enamorats darrere els vidres
         Tot n’és ple
    Quants cors gements al fosc de la brossalla
         Tot n’és ple
    Quants vinaters que es venen trull i vinyes
         Tot n’és ple
    Quants pagerols que es venen la pineda
         Tot n’és ple
    Quants grapalluts que es venen les muntanyes
         Tot n’és ple
    Quanta foscor amb tants d’ocells de presa
         Tot n’és ple
    Quants pobles afollats pels arquitectes
         Tot n’és ple
    Quantes platges amb fressa de garatges
         Tot n’és ple
    Quants pescadors amb lliureia de patge
         Tot n’és ple
    Quants peixos morts vençuts per la vellesa
         Tot n’és ple
    Quants catalans vestits a la flamenca
         Tot n’és ple
    Quants botiflers amb carota de jutge
         Tot n’és ple
    Quants estendards airejats per les pluges
         Tot n’és ple
    Quants balladors fent verema a les pistes
         Tot n’és ple
    Quanta aigua clara als ulls de la veïna
         Tot n’és ple
    Quanta flor roja al braç de l’estrangera
         Tot n’és ple
    Quanta herba negra al cor de la ignorada
         Tot n’és ple
    Quants homenets amb aire de femella
         Tot n’és ple
    Quants homenots que escriuen el que els paguen
         Tot n’és ple
    Quants homes francs amb la boca tapada
         Tot n’és ple
    Quants homenassos morts sense llegenda
         Tot n’és ple
    Quantes cases obertes als sapastres
         Tot n’és ple
    Quantes portes tancades als poetes
         Tot n’és ple
    Quants saberuts que no llegeixen gaire
         Tot n’és ple
    Quants elefants sagrats que no llegeixen re
         Tot n’és ple
      J,V.Foix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *