BAND OF BROTHERS
Corria el 1998 quan Steven Spielberg va estrenar Salveu al soldat Ryan. La pel·lícula explicava les peripècies d’una companyia de Ràngers de l’exèrcit de l’Estats Units, durant les acaballes de la Segona Guerra Mundial, comandada pel capità John H. Miller (Tom Hanks), tot just desembarcada a les platges de Normandia, per tal de trobar al soldat que dóna nom al títol de la pel·lícula i portar-lo sa i estalvi cap a casa. Els seus tres germans són morts i es considera que ja hi ha hagut prou sang dels Ryan malaurada en la guerra.
La sintonia entre Hanks i Spielberg i l’interès mutu per aquella guerra, els portà, el 2001, a embrancar-se en un projecte comú també amb la gran contesa com a referent. Es tractà de la minisèrie de televisió Band of Brothers, (que aquí es va traduir com a Hermanos de Sangre) i que va ser emesa per la cadena de televisió per cable HBO.
Spielberg i Hanks tornaran a col·laborar en un altra minisèrie, també ambientada en al Segona Guerra Mundial i per la mateixa cadena: The Pacific (en podeu veure fotos del rodatge i el tràiler) que veurà la llum el 2010.
Basat en el llibre del mateix nom d’Stephen E. Ambrose, la minisèrie, de 10 capítols, segueix la trajectòria de la companyia E del 506 Regiment d’Infanteria de paracaigudistes de l’exèrcit dels Estats Units, des de la formació, passant pel llançament a les costes de França i seguint en diverses missions fins arribar a l’alliberament final d’Europa.
Amb el segell de qualitat de tots els productes televisius a què ens té acostumats la cadena de televisió, la sèrie són deu monuments a la ficció televisiva, tant pel que fa als guions, la interpretació com en l’ambientació, tot deutor del film citat.
Focalitzant l’acció en la companyia, els personatges (deixant de banda Winters, l’oficial que anirà ascendint) estan esbossats sempre en referència al conjunt per molt que en molts episodis, en off, sigui la veu d’un soldat qui faci de narrador. Podríem dir que la companyia actua com un personatge en sí. A vegades recorda, salvant les distàncies, l’adaptació al cinema del 300 de Frank Miller.
Com a nota curiosa, podrem veure l’actor David Schwimmer (el Ross de la mítica Friends) fent de malcarat instructor. Com és natural, molt poc creïble després de tants anys veient-lo fer comèdia.
Abans de cada episodi, el testimoni dels protagonistes reals, imprimeix a la sèrie un deix de veracitat històrica. Un recurs que també dóna caràcter èpic a la sèrie impregnada d’aquella sensació de desconcert i ansietat que Spielberg provoca quan filma escenes de combat i que ja va insuflar al film orígen de la sèrie, amb aquells memorables 10 minuts on, personalment, ha estat la vegada que ho he passat pitjor en un cinema.
No hi trobareu joves tothora pentinats en aquesta sèrie. Ni banderes, ni himnes, ni heroïcitats. Hi ha mort. Molta mort. I cames i braços arrancats i ferides de tot tipus. El mateix missatge antibelicista mostrat a la pel·lícula, aquí es reparteix en totes i cadascuna de les accions que porten a cap els soldats. Tots, en un moment o altre, es pregunten el perquè de tota aquella barbàrie. Quin sentit té veure caure els teus amics, l’un darrera l’altre. Què faran quan s’acabi tot allò…
Bands of Brothers és bellesa feta televisió (recomano veure els capítols amb presentació i tot, Michael Kamen en va fer una gran banda sonora) a partir d’una guerra la qual se’n commemora, aquests dies, el setantè aniversari.