Els dies i les dones

David Figueres

…UN COS CONVERTIT EN ULLS

SÍMBOLS

            Primer saber

           -el misteri de l’atracció de cossos

i la davallada dels astres-

de tu dins meu, carn a carn.

Vindran després, encara,

els llargs cicles en silenci…

la destrucció de mites

escanyats amb les mans.

Tindré prou fina la pell?

Sols és eterna l’eternitat

de les florides de follia.

Sóc un cos convertit en ulls.

-els pètals d’àvides mans

s’esfullen de no trobar-te-.

Roman espatllada la màquina

de natura predirigida.

Déu: quan serem prou rebels

per poder viure del tot… ?

Maria Oleart

 

 



  1. LA MÚSICA

    El tros d´humanitat s´eleva dansaire
    inoculant-se de més,
    cada cop més meravella,
    bellugant-se per dimensions d´ànima.

    I un foc espurneja goigs
    giravoltant helicoides amunt i avall,
    tirabuixó de sentiments encomananats
    en un riu de brases
    que flueixen amor
    d´una eternitat a l´altra.

    Tot s´embolcalla del viure,
    de consciència encesa,
    de ser petits en el tot,
    de ser grans en les abraçades escasses.

    La música fa renéixer coratges
    d´apropar-nos
    desfullant els roigs del cor,
    CARN AMB CARN , fibra viva,
    gent distreta que es desperta
    del seu passeig alterat;
    el peu repica rítmicament
    un degoteig sublim
    percudint massa d´esperit,
    tros de profunditat que vol emergir
    de les seves angoixes.
      
    Big Mama

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Han dit altres per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent