BALANÇADA

Amorrat a la tele fent zàpping, a prop del radiador elèctric, esperant que facin efecte els analgèsics -ahir sopar d’empresa pujat de voltes- em ve al cap un malson que he tingut aquesta nit? matí?

Em veia jo vestit de grec a la discoteca on hem acabat, perseguint una noia de fesomia incerta. Quan la trobava, intentava recitar-li un passatge de l"Odissea", el que Ulisses adreça a Nausica, filla d’Alcínous, en terra dels feacis. Però no me’n recordava i ella es reia de mi, fugia i la recerca tornava a començar.

Cap i estòmac fan un parèntesi en la seva empresa per mortificar-me. Busco el llibre i el parlament. Heus aquí:

"Jo te’m flecto, regina: ¿ets dea o bé moridora? / Si et dea, entre els déus que l’ample cel posseeixen, / amb Àrtemis, el que és jo, la filla de Zeus poderós, / per la bellesa i l’alçada i el port al més just et comparo. / Si, però, ets mortal, de les que habiten la terra, / tres vegades feliços ton pare, i senyora ta mare, / i tres vegades feliços els teus germans; perquè sempre / deu escalfar-se’ls el cor per amor de tu i d’alegria / quan et miren com entre, plançó florit, a la dansa. / I més feliç que ningú en la seva ànima, l’home que faci / la balançada pels dons i a casa seva t’endugui".

Poso en un plat l’"estudies o treballes" i a l’altre l’"ets dea o moridora" i la cosa queda bastant equilibrada, la veritat.

Un pensament a “BALANÇADA

  1. Daimó:

    Voldríeu, tal vegada,
    anar-vos-en amb ell?

    Nausica (A part)

    Daimó! ventura,
    en ‘quest instant, que no em pots veure el rostre!

    Daimó:

    Princesa! què dieu?

    Nausica (Alt)

    No, no ho voldria…
    No ho sé, lo que voldria… Estic molt lassa.

    Daimó:

    Resteu, resteu en vostra llar, donzella,
    enc que ara us sembli trista i desolada.
    Serveu la visió gran del pas de l’hèroe
    davant dels vostres ulls: tota la vostra
    vida en serà il.luminada; i, sia
    vostra sort quina sia, sempre, sempre,
    en pau reclosa, o bé pel món enduta,
    en calma, en tempestat, en la vellesa,
    en dolors, en salut, en malaltia,
    sempre tindreu a dintre el cor la dolça
    memòria gran d’aquest moment i hora
    en què heu amat a un hèroe en puresa,
    i la seva presència fugitiva
    haurà signat per sempre més, des d’ara,
    vostre cor juvenil, bla com la cera,
    amb segell immortal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *