LLUMS

El silenci és total quan giro la clau i tanco la casa. El fred també participa d’aquestes rotunditats: semàntiques que pesen. Entrades als diccionaris climatològics que se’n riuen d’abrics virolats però que no tapen. De bufandes posades de qualsevol manera.

Un rat-penat dóna voltes a un fanal. Dalt al carrer, si s’alça el cap seguint el mur dels col·legis, grana esmorteït per la fosca de quarts de set. Pujo la costa. M’entrebanco amb una pedra deixada al mig d’un escòrric. Ara veig el rat-penat de més a la vora. Sembla que formi part de la mateixa llum. Un vampir lumínic?

El cotxe de línia no surt fins a les set. El mateix silenci. El mateix fred. La mateixa foscor. Dues dones refugiades dins la cabina telefònica. Una altra, bossa entre les cames, asseguda a la creu de terme. El Portal net de cotxes. Els balcons de la fonda. El pedrís invisible. Com les cadires apedaçades amb coixins de sacs de potassa al rafal de ca la Tova.

L’autobús ja no és de la mateixa companyia de llavors. El conductor tampoc. Gorra de pescador cofada. No cal que li doni els vint-i-cinc cèntims. Opto per deixar les bosses al ventre de la balena, tal i com em recomana aquest Pere Tàpies posat a xofer.

Malgrat tenir son, no puc dormir. No dormo les giragonses passat el càmping, ni les granges convertides en casa de colònies per aprendre anglès. No dormo cada alzina, ni cada reboll que l’autobús enfoca. No dormo cada ratolí que travessa la calçada. No dormo ni quan xiuleja el vehicle per fer bé el pont dels Sagalassos.

A Cornudella es fa el transbord amb el cotxe que va a Barcelona. Jo continuo fins a Reus. Havia comprat bitllet de tren d’anada i tornada. Convé anar per després tornar. Sempre. Una dona baixa a fumar. Tres o quatre escolars pugen. Un d’ells amb un xumba-xumba a l’orella. Com un eixam de grills barrejat amb paper de celofan rebregant-se.

Comença a clarejar. Les mans recargolades dels ceps netes d’ungles l’engrapen barroeres. Les Ventes del Pubill. Un altre parada. Enfilar el Coll d’Alforja i la llum que és encara mandrosa. Com mirada a través d’una càmera amb l’objectiu untat de mel. Com un caramel estirat damunt una plàtera de temps incerts. Com una llepada d’ambre, sí.

Un pensament a “LLUMS

  1. Creu-me, la nit
    és radiant,
    tothom frisa
    ja satisfet,
    busquem amor,
    només
     
     

    cecs de sol
      pobles silenciosos
        carreteres

            néixer
               tenaç
            ser arbre
         beure LLUM   llom extens
    acotar-nos, fer arrels

    pedra blanca
      campanar
        cervical
          escairat
            terra extrema

            vel de LLUM
          serp de núvol
       bosc cremat
    aigua endins
     
     
    No abandonis la comesa:
    redueix l’adversitat
    a promesa.
     
     
    El terra,
    el cercle,
    al llarg dels carrers.
                 *
    Els arbres gemeguen.
    Netegen, reomplen piscines
    darrere les tanques.
     
     
    Una sensació inquietant:
    tot es torna portador.
    Nit ventosa mou llençols,
    cus, cargola sons.
    Hem parlat del temps que fa,
    arraulits a les cabines.
     
     

    © Víctor Verdú Martí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *