Et plantes davant la màquina. Observes què t’ofereix. Introdueixes les monedes, pitges un número de dos xifres.
El mecanisme es posa en marxa: un espiral metàl·lic que et precipita de dalt de tot, fins a baix.
Caus en un cubicle esponjat.
T’acotxes, obres la portella i a les palplentes agafes el que ha caigut.
Et mires sense reconèixer-te.
Quan aprendràs a admetre que sempre paguem el mateix preu per cada caiguda?