SUSI

La Susi, l’elefanta del zoo de Barcelona fa temps que està trista. Diuen que està així des de la mort de la seva companya, l’Alice, el 2008. Aquesta actitud preocupa a molta gent. Fins i tot la Reina d’Espanya que a Polònia nomes saluda amb la mà i a la vida real, a més, està en contra del matrimoni entre desviats, per nosaltres homosexuals, s’hi ha interessat enormement. No és conya. Es veu que el cas d’aquesta soledat, el cas d’aquesta absència que està rosegant al paquiderm, l’ha colpit d’allò més.

Jo ho celebro que la Reina d’Espanya tingui aquestes coses. La fa més humana. Més propera. Jo me la imagino, amb tota aquella colla de néts que té, parlar-los de la dissort de la Susi. A la Victòria Federica i al Froilán, no tant, perquè una mica ja ho saben que és perdre algú estimat del seu costat. Son pare, Marichalar, va tocar el dos. Potser l’exemple no és massa bo, aneu a saber si no hi han guanyat els dos angelets. Als rossets Urdangarín, si que els ha de fer feredat sentir com son iaia, entre forquillada i forquillada de mussaka, els parla de com pateix la Susi.

Ara la volen tornar a aparellar. No a la Reina d’Espanya, sinó a la Susi. Però no ho veuen clar. La candidata és la Yoyo, un animal que viu a l’Aqualeón. Però les veus autoritzades diuen que no funcionarà. La Yoyo està acostumada a campar per un territori molt més gran per on s’està la Susi, a més, diuen que la Yoyo, és una mica ferestegota, va a la seva. “Perquè ho entengueu, nens, com els catalans i els bascos”, els deu dir Sofía.

 No se sap què en pensa al Reina d’Espanya d’aquesta solució. En principi, si serveix perquè la Susi s’eixoriveixi i torni a fer les coses pròpies d’una elefanta en captivitat, hauria de ser una bona solució, no?. Però en una d’aquestes sessions iaia-néts a la Zarzuela, hi podem veure la maneta alçada d’algun dels borbonets: “Però i perquè no li porten un elefant senyor i fan elefants petits i formen una família normal?”

I la dona eternament permanentada, deu cabilar: primer va ser l’Alice, ara serà la Yoyo… Ja me l’han tornat a colar! I possiblement despengi un telèfon i faci que algú esborri tot vestigi d’aquest interés seu per la Susi, aquesta presumpta tortillera, presumpta homosexual per nosaltres, i la facin partidària, posem pel cas, de la canonització de Floquet de Neu, que aquest almenys se sap que va ser un semental que va deixar prenyades no sé quantes orangutanes i no necessitava mascles per ser feliç.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *