SENSE LLUM
Quarts de dotze. M’estic mirant un capítol de Big love quan tot queda a les fosques. Comprovo els diferencials i no estan pas abaixats. Agafo una espelma, l’encenc i la fixo a una tassa. Surto al balcó. El bloc de cases del davant també és a les fosques. Tampoc hi ha llum al carrer. Molts veïns són als balcons parcialment il·luminats per la llum difusa dels mòbils.
Truco al 010 per demanar el telèfon d’avaries de FECSA. Me’l donen i truco. “Tots els assessors estan ocupats”, em diuen. Truco a la Guàrdia Urbana per donar l’avís, també. Insisteixo amb els de FECSA. Em constesten confirmant que efectivament hi ha una avaria a la zona.
Transito per casa amb l’espelma. Instintivament encenc l’interruptor cada vegada que entro a una habitació. Els objectes aprenen a relacionar-se amb el flam oscil·lant que llepa el ble. Calidesa. Recolliment. L’electricitat ens ha fet véncer la nit i ens ha ensenyat a viure-la.
No estic massa segur que hagi fet el mateix amb certes foscors.