Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 28 d'abril de 2009

AIXÍ QUE EL MÓN ESPERA OBAMA

“Així que el món espera Obama”, va dir el meu barber;
i les velles tanques al carrer del poble i les flors
que vessaven dels zencs rovellats tenien totes
una lluïssor com de sospir visible i, a dins
de la petita barberia, un cartell electoral
es tocava amb un altre amb els diferents pentinats
a disposició dels joves clients negres, tots al
mateix preu siguis qui siguis –president dels Estats Units,
cap llis com una bola de billar–, el meu barber somriu,
“És un nom àrab o africà, Obama?”,
dolç i suau amb les seves tisorades ràpides,
“Li desitjo sort”, i la sort s’espera en cada
carrer ombrejat de façanes que va cap a la platja.
En Popo s’estima la política, una vegada al vidre
hi havia fotos de Malcolm, King, Garvey, Frederick Douglas
amb el nas arrugat a la finestra de l’arbre de pa, també
els gossos que borden, les mànegues, l’església a Alabama.
En Popo és jove, negre, calb sota la gorra de beisbol,
però a banda de barber és exquisit, expert,
i quan deixo el seu tron, agita els cabells tallats de la falda
i em sento canviat, com una promesa electoral mantinguda.
 




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Han dit altres per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent