Els dies i les dones

David Figueres

A LA BOLONYESA

Si convideu a un estudiant d’Humanitats o de qualsevol altre carrera relacionada amb allò que se’n diu les Lletres, a menjar un plat de pasta amb salsa bolonyesa, és molt possible que us el refusi amb cara de gran fàstic.

Pels estudiants d’aquestes coses -en els quals m’incloc en quant estudiant de primer curs d’Humanitats a l’UAB- el mot Bolonya equival a una d’aquelles martingales dignes d’Orwell o de Huxley impossibles de parar, sense una cara a qui dirigir-se, sense un parell de pilotes a qui fotre cap patada. En definitiva, el desembarcament del fer multinacional al món universitari.

El Pla de Bolonya, a grans trets, preveu escurçar les carreres que ara tenen una durada oficial de quatre anys, a tres. Després dels quals, l’alumne tindria un títol que s’anomena "de grau". A partir d’aquí, la resta de la carrera, es faria de manera separada a través d’una especialització de dos anys a través d’un post-grau.

A tot això, no saber si la carrera d’Humanitats, com moltes de les del ram, tindran una continuïtat o la seva faceta "multidisciplinar" -aprenents de tot, savis de res- servirà per rematar d’una vegada per totes, qualsevol indici que el món del Coneixement pot meréixer encara una mínima consideració pels senyors que manen tant.

Enguany, moltes titulacions, ja han entrat dins la salsa bolonyesa. Balls de crèdits equiparables a Europa; calendaris adequats a Europa; la possibilitat de seguir els teus estudis a… (cinc segons: tic, tac, tic, tac) molt bé, a Europa! com la paperera de reciclatge dels ordinadors és Europa, tot hi fa cap.

Mentrestant, no cal ser massa espavilat per entendre què és molt possible que el títol "de grau" a la llarga no tingui el mateix prestigi que el que ha assolit tota la titulació i que els dos anys de post-grau, marquin la diferència no pas en qualitat intel·lectual sinó en capacitat de poder adquisitiu.

Vistos els preus dels actuals màsters, que per ara són optatius, el pastís que suposa per alguns desaprensius docents, saber que les titulacions només podran acabar-se passant per l’aro del post-grau, serà massa suculent com perquè qualsevol intervenció pública que vulgui subvencionar alguns d’aquests post-graus, tingui una incidència real.

Per si de cas, de moment, i encara que sigui només per solidaritat, els macarrons, tallarines o espaguetis, al pesto; com a màxim amb samfaina, sisplau!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de No passaran! per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent