Els dies i les dones

Amb la porra a la mà. Així és com negocia el futur? Qui dubta que el  Pla de Bolonya discriminarà clarament els estudiants que només tinguin el que s’anomena o s’anomenarà Grau, és a dir, la carrera corrent, en contra dels qui puguin aconseguir de fer el màster que toqui? Elitisme? i ara!

Escudem-nos en alguna cosa com per exemple Europa que sempre queda bé. En contra de la impossibilitat de compaginar feina i estudis, en contra de fer que tenir estudis universitaris torni a ser cosa de nens de papà, pose-m’hi allò de la “convergència europea”, que de fet serveix per a tot, i avall que fa baixada.

El jovent es mou. El jovent segueix reclamant la llibertat del seu futur. Ahir era la democràcia, avui ho és la possibilitat que TOTHOM pugui tenir estudis universitaris en condicions. Bolonya és una enganyifa que es revelarà amb tota la seva cruesa quan sigui massa tard, senyors!

Però esclar, calen les bufetades perquè les coses es prenguin seriosament. Si en llegirem de rucades demà als diaris, si en sentirem de bajanades a la ràdio i a la televisió! La repressió existeix. La repressió es dóna. Quan a algú se li inflen les gònades, sempre reben els mateixos. Així era abans i així és ara i sempre.

Potser sí que ara que hi ha detinguts, ara els prendran seriosament als estudiants. Potser sí que ara hi ha hematomes i contusions, algú dirà: “i perquè els han atonyinat a aquesta canalla?”

Que la son se us desvetlli una i mil vegades, aquesta nit, a tots aquells que vau córrer davant els grisos i també portaveu els cabells llargs fins al cul i xiruques i mocadors al coll i deieu que quan fóssiu a dalt canviaríeu les coses.

Que tingueu tots els malsons del món, polítics d’això que se’n diu l’Equerra. Perquè ara ja no teniu motiu de treure pit i dir que també les porteu a la pell les cicatrius de la repressió si només les mostreu, aquestes marques, com a emblema de la niciesa.

Que no tingueu prou somnífers aquesta nit, no. Us ho desitjo de tot cor.