23 DE FEBRER DIA INTERNACIONAL DE TXETXÈNIA
A les acaballes de la Segona Guerra Mundial, Stalin, sense proves, va acusar en massa a quatre nacions del Càucas nord de col·laboració amb els nazis. Això va suposar la deportació de tota la població txetxena, ingúixia, karatxai i balkar a l’Àsia central i a Sibèria.
En operacions d’una eficiència esgarrifosoa, la NKVD (precussora de la KGB) el 23 de febrer de 1944 va deportar a tota la població txetxena i ingúixa. Gairebé 480.000 txetxens i 92.000 ingúixos foren traslladats en trens de bestiar fins al Kazakhstan i a Sibèria. En el transcurs del viatge i durant els primers mesos a l’exili, es calcula que una tercera part dels deportats van morir.
El règim soviètic, després d’haver expulsat aquestes poblacions de les terres dels seus avantpassats, va esborrar dels mapes els noms de les repúbliques liquidades i va destruir els signes de la seva cultura, sense preservar ni cementiris ni mesquites. Es van enviar milers de russos, ucraïnesos, georgians i ossets a ocupar les cases que havien quedat buides.
Els txetxens van veure’s obligats a viure 13 anys en terres estranyes, fins que el president Khruixov va permetre que tornessin a la seva terra. El seu retorn, però, no va ser gens fàcil al trobar-se amb les seves llars ocupades pels nous colons.
El trauma d’aquesta tragèdia encara avui perdura, un llarg silenci ha planat damunt tanta barbàrie sense que ningú, en anys, sabés res d’aquests genocidis.
Moscou va rehabilitar oficialment el poble txetxè el 1991 reconeixent la falsedat de les acusacions d’Stalin. Fins el 2004 el Parlament no va reconèixer el genocidi.
Per tot això, en recordatori d’aquella tragèdia, els amics de la Lliga dels Drets dels Pobles, han convidat avui a l’historiador txetxè Mairbek Vatxagaev i al periodista rus Andrei Babitski.
L’acte serà avui a les 19:00 a la seu de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans (C. de les Tàpies, 1-3) a Barcelona.