TÈCNICS DE LLUM

Davant de cada cas d’un escriptor empresonat injustament per allò que pensa, sempre hi ha algú que em pregunta: “Però vols dir que serveix de res protestar?”.

La meva resposta sempre és afirmativa. Sí, serveix d’alguna cosa.

La majoria de les vegades, la protesta, no serveix perquè aquella persona sigui excarcerada al moment o al cap d’uns dies, però sí que serveix perquè qui s’encarrega de la macabra supervisió del presoner, rebi ordres de donar-l’hi un plat de sopa de més o li lliuri una o dues cartes dels seus familiars.

 “A la tirania no li agraden els focus”, ens va dir Salman Rushdie el 2004 a Barcelona (podeu llegir la resta del text aquí). Als tirans no els agrada que els assenyalin amb el dit, que els enviïn cartes demanant la llibertat d’un escriptor que ells consideren inadequat. Que s’escriguin articles acusant-los de torturadors. Que la gent faci mullader.

Per això, per cobrir-se les espatlles, fan aquestes petites concessions. Són aquests petits privilegis els que el pres valora com petits regals de l’atzar per seguir el seu dia a dia privat de llibertat. Després sabrà que va ser la menció del seu cas a la televisió o que un escriptor d’un cert relleu que s’ha compromès a denunciar la seva injustícia, els que propiciaren aquells petits presents.

 Aquests dies Roberto Saviano, ha visitat Barcelona. Està amenaçat de mort per la màfia italiana. La seva vida és un autèntic infern. Sap, però, que mentre el seu cas estigui en boca dels periodistes, tindrà, a més de la protecció que les forces de seguretat li puguin oferir, el coixí de sentir-se protegit per l’opinió pública.

La dissortada actualitat del cas de Saviano, no ens ha de desviar l’atenció d’altres empresonaments injustificats. El darrer, el de l’activsta i escriptor xinès Liu Xiabo. El seu delicte: la signatura de la Carta 08 que demanava tot un seguit de reformes democràtiques a la Xina.

El PEN Internacional ha iniciat una forta campanya per demanar-ne la llibertat. Des del PEN Català més d’una seixantena d’escriptors catalans entre els quals Maria Barbal, Carme Riera, Jaume Cabré, Ponç Pons, Quim Monzó, Maria-Antònia Oliver o Josep Maria Castellet també s’han afegit a aquesta crida per la llibertat de Xiabo.

De nou els tècnics dirigeixen la llum cap als qui haurien de viure cecs per sempre, enlluernats per la seva pròpia supèrvia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *