Els dies i les dones

David Figueres

ROS I BLANQUET

De lluny, la dona que avança per la plaça amb un maletí, no sembla tant gran com és. És rossa, molt atractiva. De fet, com se sol dir, fa goig. S’ha fet algun retoc? Els llavis? Els pits? Podria ser. Però aquests pensaments un tant masclistes, que si som homes farem igualment per evidents, queden una mica arraconats amb el primer espurneig de la peça de metall daurada que porta just on els pantalons s’ajunten amb la brusa: és una placa de policia.

L’home pèl-roig amb el cap una mica de gairell que també camina per la plaça, el podríem confondre amb un venedor d’assegurances o potser un d’aquells homenets que passen per les cases a cobrar “recibus”. Però no. El seu posat tot xuleta, i el seu bronzejat de Miami Beach, no dissimulen, sinó que l’accentuen, el pes de la pistola que duu penjada sota l’aixella. També és de la bòfia.

El tercer, pel posat, no ho semblaria mai un home dedicat a fer complir la llei. Però ho és igualment com els altres dos. Tendeix més aviat al sobrepès. Porta ulleres. Sembla seré, tranquil. No se li veu que porti ni arma ni placa. Però és clar, portar a la jaqueta de color blaumarí LVPD escrit al darrera, delata directament a què es dedica, malgrat que la seva passió siguin els insectes.

Tots tres, han desplegat el seus artefactes damunt l’escena del crim. Llums infrarrojos, aquells polvets per trobar empremptes… Ho regiren tot aliens a les mirades encuriosides dels transeünts. “No tenen vergonya”, diu un. “Ja no respecten res”, diu un altre. La seva professionalitat queda al marge d’aquelles consideracions. Serà difícil trobar els culpables. Molt difícil. Més que res perquè no hi ha cos, cossos en aquest cas, del delicte.

En l’interrogatori, no aclareixen res. El vigilant que havia d’estar a l’aguaït, els diu que no va veure ni sentir res i que no es va moure en tota la nit del seu lloc de guaita. Tots tres es miren posant en dubte la seva professionalitat. Li demanen que estigui disponible.

No els estranyaria que la persona que aquesta nit hagi robat el nen Jesús i el be del pessebre de la Plaça Sant Jaume, ja no estiguin en el seu poder. I això pot ser un gran contratempts per a la investigació.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Lírica lleugera per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent