MAL DE VENT

“Aquí fa una ventada…”, em diuen quan truco a Reus. I és curiós amb quina velocitat l’enyor clava queixalada. A Barcelona no en fa de vent. Com a molt, i si ets a ran de platja, la marinada pot a vegades perdre els papers, però és una cosa tant imperceptible i desmenjada, que no paga la pena de considerar-la.

Al Camp hi tenim el Mestral. Bufa com una mala bèstia després de concentrar-se a la vall de l’Ebre. De tota la climatologia, el vent probablement sigui el fenomen més emprenyador. Se’t posa per tot arreu. Mou capçades i ànimes amb una sola violència. Tot ho sacseja, tot ho esbatana.

Si amb la gent de l’Empordà ens podem entendre, és perquè allà, la Tramuntana fa inflar els llençols de la complicitat aèria, de les bufades inclements. Jo m’he trobat, com un surfista qualsevol, posant-me en posició davant el més petit corrent, arquejant el cos, deixant-me prémer el cor a la vegada que els camals del meus pantalons, sense adonar-me que al costat, somrient, algú altre feia el mateix i entre rialla i rialla, ella feia una cervesa a la Plaça del Castell i jo m’ennuegava de la llum del Cap de Creus.

 

 

2 pensaments a “MAL DE VENT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *