TOTS ELS LÍMITS QUE VULGUI

Taula parada

Posem que dic que el ponent és la música
i que el llevant són els llibres. Descric
d’aquesta forma un àmbit compartible
que només comparteixen fugaçment
passavolants discrets i afectuosos.
L’àmbit també té nord i té migdia:
el migdia és el dubte i la pregunta
i el nord té i tindrà sempre nom de dona.
I ara, tancant els ulls, puc establir
tots els límits que vulgui i transgredir-los.
Sé tanmateix, que mai al meu davant
no hi ha ningú que em faci companyia.

                                                                               Miquel Martí i Pol

 

2 pensaments a “TOTS ELS LÍMITS QUE VULGUI

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *