SÍ QUE PODEM

Si tot va bé, d’aquí unes hores, l’actual senador per Illinois, Barack Obama, serà elegit el quaranta-quatrè President dels Estats Units. Si fos ciutadà d’aquell país, el votaria. No em mereix tota la confiança, però d’entre les dues opcions, em quedo amb el demòcrata. Obama sap que no arribarà a tot arreu, que per força decepcionarà molta, molta gent. Però és el preu que ha de pagar per haver entomat la il·lusió dipositada i treure’n rendibilitat electoral.

Obama és un producte polític. Una façana mediàtica que s’ha imposat quan calia. Tampoc no era necessari fer massa escarafalls contra una administració sortint, la de George Bushi els seus “amics” que ha portat el país a un descrèdit absolut. Mentre els americans no se’n sabien avenir que aquells avions traspassessin les torres del World Trade Center com si fossin de mantega, aquell fatídic onze de setembre, Bush es fregava les mans adonant-se que la coartada per portar a terme tot de sinistres polítiques, se li estava servint amb safata de plata: falses armes de destrucció massiva, Guantànamo, Iraq…

La festa de la democràcia que són sempre unes eleccions, avui estarà tintada de la voluntat de passar pàgina, de tornar un prestigi, als Estats Units, que Bush ha dinamitat del tot. Ni tan sols el republicans del seu partit, han volgut que fes campanya al costat de John McCain, aquest ex-combatent torturat a la guerra del Vietnam que ha hagut de veure com el seu discurs una mica massa estil Rambo, quedava eclipsat pel bluf d’aquesta campanya: Sarah Palin, un estel fugaç que ha acabat relegada només a brillar al Saturday Night Live.

Barack Obama ha promès revisar la Seguretat Social, incidir en l’educació, en la recerca de nous combustibles. Vol retirar els Estats Units de l’Iraq. Vol recomençar una nova etapa on els americans puguin tornar a sentir-se orgullosos dels seu país. A Obama li queda tot per fer. Capejar tots els inversors en la seva campanya per tal que les seves propostes no siguin deutores de la pressió d’aquests. Demostrar que aquests canvis que proposa, calen fer-se i el que és més important, poden fer-se.

Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles que l’han lligat a un altre i prendre entre les nacions de la terra el lloc separat i igual que les lleis de la naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, un just respecte al judici de la humanitat exigeix que es declarin les causes que l’impulsen a la separació.

D’aquesta manera comença la Declaració d’Independència dels Estats Units. Pels qui fem mans i mànigues perquè una declaració com aquesta, algun dia, pugui donar-se als Països Catalans, cal tenir-ho present. Obama ha dit als americans que plegats podien canviar les coses, tornar a ser lliures per viure d’acord amb el dret a ser feliços. Sentim el vent de canvi que, si més no, escombrarà uns quants feixistes de la Casa Blanca. Fem-nos-el nostre i aprofitem per cridar que nosaltres, units, sí que podem, sí que podem, sí que podem, dissoldre també els vincles que ens fan esclaus d’un Estat que no ens respecta.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *