MAL EDUCAT
Després d’acomiadar els darrers que ahir es van quedar a dormir, a mitja tarda, hem anat a fer un tomb. Mostro una part del que sóc: restes d’infantesa i adolescència estivals entre les pedres, barrejades amb la pols dels camins. Comprem unes ampolles de vi. Tornem a casa. Llegim una estona, la justa que ens dóna la llum del darrer sol. Se m’escapa una trucada.
Sopem bacallà i salmó marinat. Amanida de tomaca. Encetem el vi. "Tossal de Vidal", de Villalba dels Arcs: sang de senglar amb cireres matxucades; cuir vell d’entrada cap a un deix d’ametlles amargues, punxades de pebre en acabar. Xerrem del mateix de sempre: el que dóna títol a aquest bloc. Tocades les dotze, per deixondir-nos una mica, anem a la plaça.
Al cap d’una estona d’estar asseguts, notem el fred. Aquell fred honest, que no es posa dins els ossos si vas ben abrigat. Avui fan ball. Som fira. La gent va desfilant cap al local del ball, al costat de la carretera. Nosaltres ja vam anar de ballaruga ahir. Estem cansats. Un altre gintònic encara donant voltes al pas de les busques, i a elles.
Mal educat el pas dels anys
remou la pols de la rutina;
olors, carrers, cares de gent
canvien i es fan diferents.
El que era nou, a poc a poc
es va esgotant o s´elimina,
però et miro a tu i sé segur
que passarà el temps i estarem junts.
Ho diuen els Pets, i ho penso jo mentre enfilem carrer amunt, fins a l’alçada del Bosquet, els pisos del Mata i encara més amunt, fins a la Punta de l’Est. Mentre baixem fins a la Bassa dels Espasa, voltant el bosc del mateix nom, fins a l’ermita de Sant Antoni. Només amb la llum dels estels i la de la pau que dóna compartir les incerteses de la vida.