QUE ENCETEN LES ESTRELLES

Poeta de mig segle

Els admiraves
perquè havien callat. Ara sospites
que potser van mentir-se
una vida més dòcil, més avara
sense la poesia, perquè ja no podien
plantar cara a la vida.
                                   Als cinquanta anys,
és cert, la mort es fa més íntima,
somriu amb les dents roges, sembla humil,
i ens recita a l’orella, maternal i bavosa,
que ja tot és inútil.
                              També és cert que els poetes
quasi sempre tendim a sentir més que els altres,
i si acabem abans, som uns morts lúcids,
i si ja no escrivim, som més sincers.
-La canalla s’ho creu, i als crítics els agrada
explicar la impotència.

Arribes al mig segle vulgarment:
enamorat, amb fills, devent diners.
I no ho has llegit tot, i tens amics.

La mala bèstia et parla  cada dia
i t’ha gelat els llavis més d’un cop,
però saps com tractar-la.
                                        Saps acabar l’ampolla
i brindar pels poemes que encara no has escrit,
i per la vida lenta
que aquesta nit enceten les estrelles

                                                             Pere Rovira. La mar de dins

Un pensament a “QUE ENCETEN LES ESTRELLES

  1. La Tarda molt intensa m’ ha portat
    aquest capvespre plàcid.
    Reposo els ulls cansats
    en l’ ordre dels prestatges plens de llibres,
    en l’ordre de la cambra.

    Es fa fosc lentament, s’ encenen llums,
    i és més pausat el batec de la vida.

    Estimo aquest silenci i aquesta hora
    i més ara que em gronxa fins perdre’m
    en el record de tu
    que mai no m’abandona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *