Els dies i les dones

Dret, davant la porta del metro, veig el meu reflex fora del vagó. Si a fora hi ha llum, tot ell desapareix. Si per contra, la fosca tinta el defora, torno com per art de màgia. Amb la llum sóc Ell, el de dins: el que pensa, el que escriu, el que riu i el que tem. En penombra sóc Jo, el de fora: el que indefens i ferit, la penombra arrossega i rebat contra tot de somnis que s’esberlen just sortir d’una parada i arribar a una altra.