UNA ROSA BLANCA

A la taula del menjador, en un gerro improvisat, hi ha una rosa blanca. Me la van regalar ahir a Vilafranca. Tots els poetes que han passat i que passaran aquests dies per la Kinzena Poetika, una flor o altra han rebut. És un bell gest. La rosa, ara com ara, és també un record. Una remembrança feta flor. A la tija, m’hi trobo el viatge en tren des de Barcelona. El cafè que vaig fer, ja a Vilafranca, amb el meu amic Iván Segura conductor del programa a Ràdio Vilafranca “Espais de Calma” i amb qui he compartit més d’una aventura radiofònica. Ens posem al dia tot fent temps.

Ens toquen les vuit del vespre. M’esperen a la llibreria L’Odissea per fer una lectura. Sóc rebut per la gent de l’Eskamot Poètik. El Pere Rovira, l’altre poeta convidat, encara no ha arribat. Xerrem mentre l’esperem. La Sílvia i el Jordi m’expliquen com anirà l’acte. M’expliquen també com està anant aquesta Kinzena. Vuit anys omplint de poesia Vilafranca del Penedès és molta poesia. Pels qui hem estat sempre enfrescats en activitats d’aquest tipus, sabem què costa estar al peu del canó durant vuit anys seguits. Els responsables de la llibreria també em saluden.

En Pere Rovira fa acte de presència. M’imposa la seva trajectòria literària. El Pere és nat a Vilaseca i a més compartim admiració per Gabriel Ferrater i Joan Rebull. Dos poetes del Camp, doncs. Un altra persona ha vingut a escoltar-me. El blocaire i també poeta Ricard Garcia. Constatar una vegada més que els somriures a través de la pantalla de l’ordinador, coincideixen cara a cara. També hi fa cap l’Oriol: imprescindible.

Els pètals d’aquesta rosa que us deia, seran ja els poemes. Primer llegeix el Pere. Es noten les seves taules de professor universitari. M’agrada el seu poema “El milicià” i també les traduccions de Baudelaire. Preciosos uns versos de Ronsard, que diu de memòria i que clouen el seu torn.

Ara em toca llegir a mi. Un altre grapat de pètals. Els poemes, llegits, adquireixen unes dimensions especials. Agraeixo a la gent de la Kinzena l’oportunitat que em brinden. Intento explicar, breument, d’on surten els versos. No crec que se n’hagi de dir més que el prescinidible. Però en llegir-los, jo sóc en cadascun d’ells i s’estableix una triple relació: els poemes que llences al públic, que dones al públic, allò que en reps de la seva atenció i tot el què se’t remou per dins en confrontar-te davant un bocí de tu, del tot despullat.

D’aquí uns dies la rosa es marcirà. I allò que en quedi d’aquesta lectura, passarà a ser, només aquest apunt maldestre en aquest bloc. També una fotografia que el Santi, també de l’Eskamot, ha penjat al seu bloc i que em farà arribar (hi adjunta un dels poemes que hi vaig llegir).

Però no, hi hauran més coses que suraran en el perfum decandint-se de la flor: haver compartit amb bona gent una d’aquelles estones plenes i agradables que la vida et proporciona, tant senzilles o potser tan complicades, com una rosa o un poema. Llarga vida a la Kinzena Poètika i llarga vida a l’Eskamot Poètik! Quin plaer haver-hi participat, amics!

2 pensaments a “UNA ROSA BLANCA

  1. Va ser molt agradable el vespre d’ahir a l’Odissea. El Pere Rovira ja l’havia llegit, però tot i així coincideixo amb tu, dels poemes que ahir ens va llegir, jo també em quedo amb ‘El milicià’.
    Però de tot plegat, el que a mi més m’atreia era la possibilitat de descobrir i escoltar la teva poesia. Entre tots els teus versos, n’hi va haver un que em va quedar rodant pel cap mentre tornava cap a casa: “la dalla indecent cada any en fa garbes…” En sentir-lo em va omplir de llum i aixo és, penso, el millor que ens pot passar amb la poesia. Gràcies, David, per regalar-nos els teus versos!

  2. Hola David, només et volia felicitar per la teva lectura dels teus poemes. Els vas llegir amb elegància i serenitat. Ja m’agradaria a mi poder fer-ho així de bé i segura. Llàstima que des d’on estava no arribava a copsar tot el que deies.
    Enhorabona pels teus poemes i gràcies per haver-nos regalat la teva poesia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *