Carta oberta a l’Alfons López Tena, Carles Móra i Josep Manel Ximenis
Vull començar donant-vos les gràcies per haver ajudat a escampar per arreu aquell senzill acte de democràcia que vàreu començar a Arenys de Munt: vàreu donar la paraula als ciutadans i les ciutadanes i ho van aprofitar.
Gairebé 200.000 més n’han fet ús i molts i moltes més catalans i catalanes, fins al 25 d’abril, podran fruir del DRET A DECIDIR que cada comissió local els posarà a l’abast, els pararà la mesa electoral i podran atansar-se a fer el sublim acte de dir el que pensen, amb el secret garantit, amb llibertat.
Fent ús també del vostre dret a decidir, cadascú de vosaltres podeu decidir el camí que voleu prendre a partir d’ara, del 14 de desembre de 2009. Tots tres heu entrat per la porta gran al llibre de la història de Catalunya. Feu el que feu, a partir d’ara, sereu honorats per la vostra gesta.
Si decidiu continuar en el combat polític, sereu respectats i escoltats, fins i tot votats. Però heu d’entendre que hem de girar el full d’aquesta gloriosa pàgina que han escrit els ciutadans i ciutadanes amb lletres d’or, són herois que han perdut la por a no ser políticament correctes.
Cal un relleu. Cap dels tres hauríeu de continuar liderant les noves onades de consultes. Acapararíeu massa l’atenció i ara l’atenció només se la mereixen les comissions organitzadores dels pobles i ciutats que organitzaran les consultes del febrer i de l’abril.
Des de l’entitat Argentona pel Dret a Decidir hem fet un munt d’esforços per tal que davant de la ciutadania es fes palès que a tots i cadascun dels pobles, viles i ciutats, tots els ciutadans i ciutadanes estàvem votant el mateix.
Si us plau, no us feu ni un retret més en públic, no malbarateu el somni dels que van votar el diumenge passat, ni dels que encara dubten de votar al febrer i a l’abril.
Ens agradaria trobar-vos a la pinya, perquè hem d’aixecar molts castells i no volem fer venir pànic a l’enxaneta ni ens espaordeix la por de fer llenya. Estem molt convençut que només el poble salvarà el poble.
Xavier Peguera, 16 de desembre del 2009
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!