FESTIVAL COS 2008

Ahir es va presentar a Reus l’onzena edició del Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual “Cos”. D’entre totes les propostes, en les quals cal celebrar l’actuació de l‘Albert Vidal, hi ha un parell d’espectacles que m’agradaria destacar.

El primer és M’agraden les fruites del bosc [Facebook]de la jove companyia reusenca La gata borda i que es podrà veure el dia 25 d’octubre a les 18:00 h a les Peixateries Velles.

M’agraden les fruites del bosc és un espectacle de creació col·lectiva basat en la Commedia dell’arte. Amb dramatúrgia d’Ester Cort, Santi Monreal i Antoni Veciana i dirigida per la mateixa Ester Cort. L’obra és una delirant successió de malentesos i confusions a partir dels prototípics personatges d’aquest art nascut a la Itàlia del segle XVI. La intel·ligència del text i la frescor de la interpretació, la fan un d’aquells espectacles on el somriure mai ens abandona durant tota la representació. Una aposta esperançadora d’un grup d’alumnes de l’Escola de Teatre del Centre de Lectura de Reus que han decidit constituir-se en companyia.

L’altre espectacle que m’agradaria recomanar és Fruit de la companyia Rasatabula. Una espectacle ideat i interpretat per l’Eva Roig i dirigit per la Simona Quartucci i on hi he col·laborat. Eva Roig treballa tota sola i sense xarxa dalt de l’escenari posant-se en la pell d’aquesta altra Eva que, llençada del Paradís, cercarà el seu Adam amb tendresa, hilaritat, por, ironia… però sempre amb la poesia especial que donen els espectacles pluridisciplinars difícils d’adjectivar. Podreu veure l’obra el mateix dia 25 d’octubre a les 23:45 h. al Teatre de l’IES Baix Camp.

Si destaco aquests dos espectacles, deixant de banda per la seva intrínseca vàlua artística, és per constatar que Reus, de mica en mica, sap ser alguna més que una plaça obligada per qualsevol companyia de cara a calibrar la qualitat de la seva feina. A Reus estan sorgint creadors i intèrprets, ja sigui residents a la ciutat, o formats a la ciutat, i el més important, que aquests creadors, estant tenint la complicitat dels programadors podent mostrar la seva feina.

Esperem que aquesta tònica sigui una constant. Sembla que la remodelació del CAER amb la supressió de la figura del director artístic, pot afavorir aquesta situació. El CAER ha de guanyar en recolliment i no invertir tant en mostrar un aparador desconnectat del pàlpit teatral de la ciutat i per extensió, de tots aquells que per una relació o altra, s’hi senten propers. Una nova etapa que esperem pugui satisfer aquestes expectatives.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *