4 ANYS DE BLOC

Plovia el dia que vaig decidir a començar a escriure aquests papers digitals. En aquell moment no hi vaig voler deixar el meu nom al costat. Paraules anònimes. Lletres secretes. De mica en mica, a mesura que anava endinsant-me en el món blocaire, vaig decidir sortir de l’armari. L’autoria dels mots. Sempre hi ha algú rere el mirall. Sempre.

Els que tenim la mania d’arrambar paraules, en tenim moltes altres de llibretes, de quaderns, de fulls… Vaig creure que aquestes pantalles virolades, no passarien mai de ser material per confegir altres escrits meus. Però van arribar els primers comentaris i tot se’n va anar en orris.

A l’altra banda, hi havia algú. Algú disposat a llegir-te, a escoltar-te, a seguir-te. Algú que t’era totalment desconegut, algú del qual no havies sentit a parlar mai. A més, sovint, aquest algú, també escrivia en un bloc. I en entrar-hi, en descobries un altre i entrar en aquest, un altre, un altre, un altre, un altre…

La xarxa es va anar engrandint. Noms que eren només unes lletres escrites, en molts casos, van passar a ser persones de carn i ossos. Formaves part d’alguna cosa que anava creixent, que s’alimentava d’una variada voluntat de ser. La de deixar constància d’un país que té dret a tenir un Estat, la de deixar un bocí de la vida de cada dia, la de recomanar llibres, poemes, concerts, receptes de cuina, viatges, segells… I per damunt de tot, la solidaritat.

No crec que sigui l’únic blocaire que s’ha passat mitja vida escrivint cartes al director per les coses que no li agradaven. Que és soci de diverses entitats culturals, que s’apunta al carro de qualsevol iniciativa cívica, que es compromet a donar la seva signatura per una causa que s’ho val. Que no s’està de deixar el seu petit gran espai perquè altres hi pengin la seva denúncia.

La celebració d’aquests quatre anys d’ Els dies i les dones, coincideix amb la publicació a la revista Recull, de l’article guanyador del Premi de periodisme Salvador Reynaldos [apunt al meu bloc], dins els premis Reculls de Blanes d’enguany. El malaurat cas de l’Anna Politkòvskaia, protagonista de l’article, va ser una magnífica demostració d’això que parlava més amunt, la primera constatació que això dels blocs, no era cosa de quatre desfeinats. Us l’enllaço.

M’ha semblat que estaria bé compartir amb tots vosaltres aquest article alhora que aprofito per adjuntar, també, l’enllaç de la xerrada que vaig mantenir amb la Roser Iborra i el Francesc Arnau [video conferència premsa Amadeu Casellas] al seu programa de ràdio [entrevista], a principis d’any.

Gràcies per llegir-me. Això ho fem entre tots, ja ho sabeu.

17 pensaments a “4 ANYS DE BLOC

  1. Xerrada i exposició a Reus sobre els 100 anys d’estelada
    Òmnium Baix Camp organitza el divendres 19 de setembre a dos quarts de vuit del vespre al Centre de Lectura de Reus una conferència sobre la història de la senyera estelada a càrrec d’Oriol Falguera, membre de la Comissió 100 Anys d’Estelada, i de l’historiador local Pere Anguera, el qual ha prologat la darrera edició del conegut llibre “Origen de la bandera independentista” de Joan Crexell.
    La xerrada servirà per inaugurar una exposició conmemorativa del centenari de la bandera, que es podrà visitar al mateix Centre de Lectura (c/ Major, 15 de Reus) del 19 de setembre al dissabte 4 d’octubre.
    Els actes els organitza Òmnium Baix Camp en col·laboració amb la Comissió 100 Anys d’Estelada i el Centre de Lectura.
    Més informació: http://www.baixcamp.omnium.cat
    omnium@tinet.cat
    http://www.new.facebook.com/event.php?eid=35040749965

  2. Sols quatre…
    Tampoc n’hi ha per tant!!!O potser sí..
    Però què són 4 anys si  ho compares amb els vint-i picu per no dir trenta que fa que escrius? Buf, això només acaba de començar, company!!!
    I el que et queda per compartir!!!
    Per molts més anys i anys, David! Salut!
    Una abraçada,
    roser

  3. I jo trobava que haver arribat a un any amb el bloc més o menys actiu ja er més del que acostumen a ser les meves activitats. Enhorabona pel teu quadern de bitàcola, per la teva frenètica activitat activista –que segueixo puntualment al Facebook– i per tot plegat… Després dels quatre, els vuit, els setze…

  4. deixar constància… Enhorabona per l’article, els anys i els posts, per les paraules i històries que comparteixes, són vida, són país, són amistat. Ja saps que m’agraden

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *