L’OPERETA RUSSA A OSSÈTIA

Aquest agost he seguit amb bastant d’escepticisme tot el conflicte entre Geòrgia i Rússia. Alguns comentaris sobre el trepig de drets nacionals i de trencament d’independències, han sovintejat als Països Catalans. Ni Geòrgia, ni molt menys Rússia, són dos angelets. El primer, amb les vista posada a buscar suport a Europa, ha vist com se li denegava aquest reconeixement si abans no solucionava els conflictes amb Ossètia i Abkhàsia.

Geòrgia no ha buscat mai cap solució pacífica pel conflicte amb Ossètia del Sud i Abkàsia, que damunt el paper és un estat independent, no reconegut, però que per tal de fugir de l’òrbita georgiana, es va vendre de seguida que va poder a una Rússia que controla, de facto, el país, ha vist amenaçada la seva dependència russa si els Georgians no s’aturaven a Ossètia del Sud i decidien reconquerir la del Nord.

Algunes veus han volgut veure en aquesta acció russa, el primer pas cap a una unificació de les dues Ossèties i el posterior ingrés de l’Estat resultant a la Federació Russa. Val a dir que aquesta possibilitat, és una opció que seria molt beneficiosa per Rússia i molt poc pel país que en sortís. Deixant de banda que com sempre, l’aixeta del gas i del petroli és el que es juga damunt el taulell, una unificació així, permetria un control més directe de Rússia de la zona. No hem d’oblidar que ja fa uns anys que Putin va eliminar la capacitat legislativa dels estats membres de la Federació Russa per elegir els seus representants. Els governadors de les diverses repúbliques són designats per Moscou a dit.

L’anunci de la dues cambres russes d’instar al govern a reconèixer totes dues Ossèties, és una opereta orquestrada per Moscou per jugar la carta de l’alliberament nacional del territori enfront la “dolenta” Geòrgia, que va gosar fer una revolució democràtica i allunyar-se de Moscou. En comptes de fer sortir Medmedev a fer el pronunciament de torn i que donaria una imatge d’una Rússia caciquista -que veritablement és el que és- s’organitza aquesta pantomima de les dues cambres i del prec dels dos governs.

Putin, així que accedí al poder el 2000, va anar posant més i més pedres al camí per tal que cap partit que no sigui Rússia Unida pugui arribar a tenir representativitat. Augment de percentatge de vots obtinguts per tenir un escó, augment del nombre de militants perquè un partit polític sigui considerat com  a tal, etc., han fet que Rússia sigui en aparença un país amb el poder legislatiu i executiu separat quan tothom sap que el govern amb l’ajuda del FSB ho té tot lligat i ben lligat.

3 pensaments a “L’OPERETA RUSSA A OSSÈTIA

  1. Efectivament. Em sembla interessant parlar també de l’actual democràcia a la Federació Russa perquè és quelcom que s’hauria de passar per alt com normalment es fa.
    Salut.

  2. Crec que tan Abkhàsia com Ossètia haurien de tenir el dret d’autodeterminació; fer-se unes eleccions amb observadors internacionals (no em crec de cap manera el 99% del referèndum osset) i, Georgia hauria de respectar la voluntat d’aquesta pobles.

    Ara bé, que sigui Rússia qui ara exigeix que Geòrgia respecti els drets d’aquests pobles mentre que nega aquests mateixos drets a d’altres repúbliques del nord del Caucas, com Txetxènia, ja els hi val.

    Hi ha un article interessant sobre aquest tema a http://www.txetxenia.org

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *