Els dies i les dones

David Figueres

FINS A SEMPRE “SENYOR LA VEU”

Avui és el darrer dia que Antoni Bassas despertarà a molts catalans. Aquest despertar admet tots dos sentits. El primer, el de fer-los conscienciar de les lleganyes matinals i menar-los, sense massa incidents, cap al cafè amb llet primer. El segon, el d’inocular-los, a través de la seva veu -aquesta veu!- un parer, una manera de pensar, que els permeti enfrontar-se amb les lleganyes i el cafè d’abans, amb armes suficients.

Les raons que han portat a aquest adéu, als qui som a peu pla, ens importen poc. Sintonitzàvem amb la llibertat que s’hi podia entreveure entre ona i ona, com les notes en un pentagrama. Sintonitzàvem amb l’eloqüència propera, la de les coses que es diuen amb totes les paraules més que amb tots els mots, amb totes les lletres, més que amb tots els vocables. Les coses dites, explicades, de matí en matí, per ser enteses, compreses i compartides.

Bassas ha estat, és i serà molt més que aquests matins. El sabem a peu de camp retransmetent amb la mateixa professionalitat que ara, la tonalitat dels brins d’herba del Camp Nou. El sabem, una mica engavanyat, esperant que tot d’estrambòtics personatges baixin d’unes escales fent tres pics i repicó. El sabem, sabent-se riure d’ell mateix, fent de veu en off  al costat d’una Vanessa que ens ensenyà com anava allò del vídeo.  El sabem tintant amb l’humor sorgit de la ja mítica frase del Ricard Maixenchs: “…alguna pregunta més?, aquells matins que des que pujà al carro, ja vam veure que serien diferents.

A Antoni Bassas no cal desitjar-li sort. La sort és pels que no tenen altra cosa que això per tirar endavant. Començada la maduresa, només podem esperar-ne coses bones d’aquest professional. Amb un micro, amb un ploma, davant una càmera… Des d’on sigui, però practicant aquest periodisme irresponsable amb aquells que es responsabilitzaven de tants atacs contra el país, aquell periodisme nítid amb la denúncia de les injustícies i les coses que no es fan bé, aquell periodisme compacte, rodó; com els pans d’abans. No com el d’ara, meliflu, tot de molla i flonjo. Sense crosta.

 


  1. A les dotze hauríem d’acompanyar el Bassas en el comiat dels seus oients i en reconeixement a la bona feina feta durant 14 anys. Tots i totes a les portes de Catalunya Ràdio a la Diagonal!

  2. Els socialistes i ERC han fet tot el possible per fer baixar l’audiència a TV3 i catalunya ràdio, censura política per tot, presentadors i directors defenestrats, programes dolentíssims, continguts claraments espanyols, amb convidats totalment forans, etc.. El que realment volen al PSC és que l’emisora líder del principat sigui la cadena SER, només cal veure amb quina assiduitat hi van els liders residents a catalunya del PSOE.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Tribuna per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent