LA CENSURA CIBERNÈTICA A LA XINA
Us imagineu que estiguéssiu navegant i de sobte, us apareguessin uns simpàtics policies, com els de la imatge, i us diguessin que la pàgina on esteu a punt d’entrar, pot comportar-vos més d’un problema? Doncs això, no és tret d’un llibre d’Orwell o de Huxley, no, això està passant a la Xina. El país que està a punt d’organitzar els propers Jocs Olímpics. Ens ho contà Yu Zhang, president del PEN xinès independent, dilluns a Barcelona.
No fou fins el 1994 que internet s’implantà d’una manera regular a la Xina. La progressió d’usuaris fou espectacular. De fet, parlar de xifres a la Xina, és acabar en l’espectacularitat, els seus 100 milions d’habitants, donen molt de joc. El fet que la Xina sigui un dels estats policials més grans del món, va fer que ja el 1996, es crees una secció de la policia per controlar internet. El 1998 començà a operar una Oficina d’Inspecció de la Xarxa que evolucionarà fins a convertir-se en un departament independent, el 2002 amb capacitat il·limitada per fer registres i detencions.
Cal dir que en el moment que Bejing presenta la seva nominació als JJOO, el 2001, tot s’accelera. A la creació del Golden Shield, el 1998, un gran tallafocs que impedia als usuaris entrar en segons quines pàgines, el desembre del 2000 una resolució del Govern, equiparava entrar a algunes webs com una vulneració greu de la Seguretat Nacional i la seva responsabilitat criminal consegüent.
A partir de l’any 2000, doncs, la policia controla d’una manera absoluta la xarxa augmentant la pressió de manera gradual, fins que el 2004, es decideix començar amb les inspeccions i les detencions. Així, aquell mateix any, 200.000 cibercafès són clausurats per ser sospitosos d’activitats que atempten contra la Seguretat Nacional i alguns periodistes i escriptors, que havien mostrat el seu desacord amb la situació del país, són arrestats. Fins a la data, 83 detinguts són a la presó per escrits penjats a internet o amb alguna activitat relacionada amb internet.
Es calcula que una força de 50.000 policies vigilen diàriament la xarxa. I és que a partir del 2004 tots els usuaris han de registrar-se abans, donant les seves dades personals i els cibercafès i altres establiments, estan obligats a informar de les dades de tots els usuaris. El 2006 s’impossibilità la creació i l’accés a qualsevol fòrum civil o polític. La censura és absoluta.
La immninència dels Jocs Olímpics, ha augmentat el control a internet. Així, tenim casos com el de Guo Qhighai, condemnat a 5 anys de presó per haver publicat alguns articles en pàgines a l’estranger. Hua Jia, el darrer detingut, el 2007, està complint una pena de 3 anys de presó per 5 articles i 2 entrevistes.
El cas més greu, fou el de Shi Tao, protagonista de la campanya del PEN Internacional condemnat a 10 anys de presó per un únic article.
Avui en dia, simpàtiques icones de policies surfejant damunt ratolins, apareixen diàriament a les pantalles, per tal de denunciar comportaments estranys o advertir-te de què et pot passar. Amb tot, Zhang, constata que la situació a la Xina, després de la matança de Tiananmen, el 1989, ha millorat i que internet, malgrat les restriccions absolutes, és una eina importantíssima per connectar tots els dissidents del país i per difondre la situació de la Xina a tot el món. L’increment de la pressió internacional, amb campanyes com la d‘Amnistia Internacional, encara que amb timidesa, resten una mica d’impunitat a l’acció del govern xinès.