DIA MUNDIAL DE LES PERSONES REFUGIADES

Enguany es commemora el 60è aniversari de la Convenció de Ginebra sobre l’Estatut del Refugiat. Un instrument que va néixer responent a l’allau de refugiats que es donaren durant la Segona Guerra Mundial.

Dilluns dia 20 de juny a les 18:00 hores a la Biblioteca Jaume Fuster se celebrarà un acte per tal de recordar aquest aniversari.

En nom del PEN Català i com a membre que sóc del seu Comitè d’Escriptors Empresonats, tindré l’honor de llegir el manifest redactat per diverses organitzacions que es dediquen a treballar pels Drets Humans.

ANIT VICENT

Anit corria una lluna plena, pleníssima, Vicent.

Anit els seus rajos, dallaven els carrers i era tot un deliri veure l’argent llepant tota la ciutat.

Em van convidar a llegir poemes, Vicent. Els meus poemes. I va ser un vespre d’escoltar. I va ser un vespre de versos. Un vespre de síl·labes.

Això va ser molt abans de la lluna. De l’argent, Vicent. Una mica abans.

Els versos van anar corrent. Els versos, Vicent, ja ho saps, sempre corren.

Corren i ens diuen. Ens diuen, perquè som. Ens diuen perquè volem ser.

I ahir Vicent, calia ser. Volia ser. Volíem ser.

Als poemes que he escrit amb la urgència o la peresa dels dies, te m’hi vas escolar, Vicent.

Sent on érem, però, no podia ser de cap altra manera.

I així, en acabar, Vicent, després d’haver deixat dit un bocí del que tinc, del que temo, del que perdo, del que guanyo, del que estimo, vaig dir-te a tu, Vicent.

Anit, Vicent, assumírem la veu d’un poble. I assumint-lo vam ser poble, Vicent. Molt més poble.

Anit Vicent. Anit.

LA INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES EN PERILL

El Departament de Cultura vol fer desaparèixer la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Ras i curt. Segons els senyors que manen, cal aprimar l’administració. Massa organismes, massa punyetes. Res, senyors de les lletres, a partir de ja, obrim només una finestreta i tots a passar per l’adreçador.

Malament quan un país no sap distingir entre el que el converteix precisament en això, un país, i l’administració normal d’aquest mateix. Encara que el clima actual ens porta a posar-nos tots l’abric de l’acotar el cap, la bufanda del qui dia passa any empeny, de vegades cal saber quan toca posar-se la samarreta del no ens toqueu el que no sona i sortir al carrer per dir que no s’hi val a posar-ho tot al mateix cistell.

Aquest carrer, per la gent de les lletres, però, no és un carrer d’asfalt o llambordes. El nostre carrer és la pàgina en blanc. Ja sigui el blanc de la cel•lulosa, ja sigui el blanc dels píxels. El blanc. I a partir d’aquí, el guixarem amb mots que diguin que no pot ser que un organisme que ha passat tantes dificultats per afaiçonar-se, que ha estat orgull tenaç dels escriptors que se l’han feta seva generació a generació, que ha sabut evolucionar -malgrat els migrats recursos- endegant mil projectes engrescadors sempre al servei dels escriptors, de la literatura, de les lletres del país, s’esvaeixi així com així.

No pot ser que els senyors que manen tant vulguin portar tota la vida una taca a la corbata que els recordi, que amb la seva acció, els apropa massa perillosasment a aquella colla de militars que el 1939 ja van treure’s la ILC del damunt.

Per poder seguir amb més detall tota la qüestió, poder adherir-se a la causa i donar un cop de mà per impedir-ho, s’ha obert aquest bloc (que corri!).

Personalment us recomano la lectura de l’article del Jaume Subirana. En subscric cada coma.

Indignem-nos, lletraferis. Indignem-nos!

LECTURA A L’ATENEU LAYRET

Fa un parell d’anys, a cavall dels barris eixamplencs de Sant Antoni i de l’Esquerra de l’Eixample, a Barcelona, un grup de gent inquieta va decidir obrir un Ateneu popular que permetés donar a conèixer la realitat dels Països Catalans des d’una òptica social el més oberta possible.

Amb poc temps, l’Ateneu Layret, s’ha convertit en un element dinamitzador del barri i en un lloc d’encontre. Sempre disposats a donar un cop de mà, sempre amatents a totes les iniciatives que puguin sorgir, desmenteixen amb cada acte que organitzen, amb cada causa que difonen i defensen, el fet que el districte de l’Eixample no tingui un teixit associatiu potent. Que a l’Eixample no hi passin coses.

Aquest dijous dia 16 de juny a les 20:00h em plaurà moltíssim fer una lectura d’alguns dels meus poemes a Can Layret (C. Villarroel, 49)

La lectura l’he titulada Amb versos i reversos. Hi llegiré poemes meus i també d’altres poetes.

Hi sereu benviguts.