Els dies i les dones

David Figueres

MATÍ I ALTRES CONTES

2

Van arribar en un sobre ahir a la tarda. De Valls. L’editorial Cossetània. Uns quants exemplars del recull de contes El matí i altres contes. El conte guanyador i tots els finalistes de la 14è Premi de Literatura curta per internet Tinet. Dins dels Premis Literaris de Tarragona del 2010.

D’entre els contes finalistes un de meu. L’atemptat. N’estic satisfet. Sempre reconforta que entre més de 200 contes presentats, te’n triïn un de teu. Pas a pas.

Com sempre, la impossibilitat de llegir el conte sense posar-me nerviós. Sense veure errades per tot arreu. Fent esforços per reconèixer que aquelles pàgines impreses les vaig escriure jo. 

Per mi el conte són un grapat de borradors. Diverses imatges amb escenografies dels llocs que van acollir la seva escriptura. Les primeres lectures. La rescriptura. Les primeres opinions…

Amb tot, amb la publicació del llibre, el cicle de l’escriure es tanca. Escrius per publicar. Escrius per exposar-te. Escrius per rebre una recepció. Bona o dolenta. Però necessària. Escrius.

Si voleu donar-hi un cop d’ull, ja ho sabeu: correu a les llibreries!

10 ANYS ENYORANT RAMON BARNILS

0

Avui fa 10 anys de la mort de Ramon Barnils.

La xarxa internàutica li fa un homenatge virtual.

Fa uns anys ja vaig dir aquí tot el que volia dir d’ell.

Aquest dijous seré a l’Horiginal per brindar a la seva salut

Per coherència, per compromís, per no oblidar una d’aquelles persones que tot país necessita.

No t’oblidem Ramon. Sempre ets aquí a la vora emprenyant i sorprenent-nos.

QUEDA

1

Arriben els anys. El comptador avança. Inexorable. Indisitint als estats d’ànim. Aliè a qualsevol situació.

No m’agrada fer balanços quan toca. Quan no toca, tampoc. Hores d’ara ja he après que el futur és una enganyifa i que mirar enrere no serveix de gaire.

Què puc dir més?

Que no m’avergonyeixo de res del que he fet i que em fa recança no haver-me equivocat moltes més vegades, l’únic rastre que queda del fet d’haver-te arriscat.

Que sempre és millor que les coses no surtin bé que no pas quedar-te amb el dubte del que podria haver passat si jo…

Que queden tots els poemes per desescriure. Que queden molts petons per prendre i llogar. Un Estat per fer. Brivalls per veure créixer i malcriar.

Tot de mi mateix per aprendre.