La cosa ve d’aquí.

Reprodueixo, amb permís de la Fundación, el mail que em van enviar:

“Benvolgut David,

En resposta al teu correu electrònic, m’agradaria, en primer lloc, expressar el compromís de tot l’equip de la Fundació amb la llengua catalana i amb la necessitat de fer-la servir sempre que ens és possible.

Tanmateix, les característiques de la nostra organització fan que haguem de tenir molta cura amb els costos econòmics derivats de cada acció comunicativa. Per això, la nostra política consisteix a fer servir la llengua castellana en aquelles comunicacions que dirigim a tota la nostra base social, i la catalana per a les destinades únicament a col*laboradors residents a Catalunya.

D’aquesta manera, estalviem costos i podem fer arribar més diners als nostres projectes a l’Índia. És el cas de la nostra pàgina web. Com veuràs, tampoc no està en gallec, ni en euskera, tot i que ens agradaria.

Sabem que es tracta d’una decisió compromesa, i som conscients que moltes vegades pot no ser del gust de tothom, però creiem que el nostre deure és prioritzar el benestar de les persones amb les que treballem a Anantapur.

Esperem que puguis comprendre-ho i et demanem que disculpis les molèsties que pugui ocasionar-te el fet de rebre alguns dels nostres missatges en castellà.

Ben atentament,

Fundación Vicente Ferrer”

—————————————————————————————————–
Aquí el mail amb la meva resposta:

Benvolguts,

Per endavant el meu agraïment per haver contestat amb tanta celeritat i amabilitat el mail que us vaig enviar.

Senzillament em va sorprendre que una fundació que porta el nom d’algú que va guanyar el premi de català de l’any el 2008 i que a més és català, no oferís la possibilitat d’adherir-se a la vostra candidatura al Premi Nobel de la Pau en català; com em va sorprendre que, per les mateixes circumstàncies, aquesta mateixa llengua no fos visible a la vostra web corporativa.

 Vaig creure oportú fer-vos notar aquest fet per la senzilla raó que em consta que hi ha molta més gent, a part de mi, que s’ha adonat d’aquesta poca delicadesa lingüística i ha optat per no donar suport a la vostra candidatura.

Respecto, però no comparteixo en absolut, les raons que em dones per optar a la “política comunicativa” que seguiu, penso, precisament, que la grandesa de la tasca que esteu fent a l’Índia així com de la grandesa de la figura de Vicenç Ferrer, resideix, precisament, en donar exemple d’una infinita generositat i sensibilitat.

Em sap greu que aquesta generositat i sensibilitat, doncs, no serveixi per a l’ús del català.

Amb tot, desitjo sincerament que la vostra candidatura arribi a bon port. Seria una gran notícia, malgrat les discrepàncies puntuals que puguem tenir, que a la vostra fundació se li atorgués el Premi Nobel de la Pau i en conseqüència en sortissin reforçats tots els projectes que admirablement fa anys que endegueu.

Cordialment,

David Figueres

—————————————————————————————————–

He consultat amb familiars meus que tenen nens apadrinats de la Fundació. Mai han rebut cap carta ni comunicació en català.

Afegit el 24/2/10: He rebut ja tres mails de persones que han rebut el mateix mail que jo quan protestaven pel fet de no rebre les comunicacions de la Fundación en català.

D’això es dedueix que són falses les raons que esgrimeix la Fundación per no traduir la seva pàgina ni les comunicacions que envia als seus associats catalans.

Se m’escapen les raons per la qual la Fundación discrimina d’una manera manifesta la llengua catalana.