365 CONTES

A la xarxa s’hi poden trobar iniciatives de tot tipus. Una que em va cridar l’atenció, via l’imparable Jesús Tibau, va ser la que s’empescat la Bajoqueta.

Es tracta d’aconseguir reunir en un bloc, tres-cents seixanta-cinc contes de no més de tres-centes seixanta-cinc paraules.

Com que aquest agost he estat mig desvagat en això de l’escriure, per distreure’m,  em vaig plantejar el repte d’escriure alguna cosa que tingués exactament el número màxim de paraules que se’m demanava.

L’aparent proesa no és tanta. Són un quants els companys que han fet la seva aportació literària en el bloc amb les tres-centes seixanta-cinc paraules justes.

Avui se’m publica el conte. El podeu llegir fent click aquí mateix.

Espero que us agradi i que us animeu a participar-hi.

ISIDOR CÒNSUL

Em dol la mort d’Isidor Cònsul i Giribet. L’editor, escriptor i crític literari va ser secretari general del PEN Català des de 1988 al 1997 i vice-president de l’entitat des de 1997 al 2002.

De la seva gestió com a secretari del PEN Català cal destacar l’organització del 57è Congrés Mundial del PEN Internacional que es va celebrar a Barcelona l’abril de 1992, i que va aplegar a la capital catalana més de quatre-cents escriptors d’arreu del món. Amb la calebració d’aquest congrés, el PEN Català se situava entre els centres més actius i compromesos de la xarxa del PEN Internacional i en una indiscutible plataforma de projecció internacional de la literatura catalana.

En l’àmbit del PEN Internacional, Isidor Cònsul també va ostentar la presidència del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics, (comitè presidit en aquest moment per Josep Maria Terricabras), des d’on va plantejar el repte d’organitzar una Conferència Mundial sobre els Drets Lingüístics. La Conferència, celebrada a Barelona el 1996, aprovà una Declaració Universal dels Drets Lingüístics que fou assumida en la seva totalitat pel PEN Internacional, també per governs d’arreu del món i personalitats com el Dalai Lama o Nelson Mandela.

Els meu condol sincer als seus amics i a la família.

SOM MÉS I MILLORS

Em sobta tot el rebombori que ha ocasionat la consulta per la independència de Catalunya que es farà a Arenys de Munt el proper dia 13 de setembre. Que una expressió legítima de democràcia, una expressió aprovada per la majoria d’un consistori elegit pel poble en unes eleccions municipals lliures, hagi de posar-se a l’alçada de la púrria de Falange, un grupet de feixistes marginals que fan més llàstima que altra cosa, no deixa de sorprendre’m.

No conec la manera de fer dels del “yugo y las flechas“, ni ganes, però m’imagino que la seva presència en d’altres manifestacions d’aquest tipus, deu ser el pa de cada dia. Si en aquests casos la seva presència no surt als mitjans de comunicació, no entenc com pot ser que se’ls hagi donat tanta volada mediàtica en aquest cas.

Em nego a acceptar que aquest assaig simbòlic per decidir el nostre futur com a poble, la independència que aconseguirem, que arribarà, hagi de mesurar-se, a l’alta banda del mur, amb persones estretes de cervell que es vesteixen de bomber i porten boines vermelles i polos amb el rivet del coll amb la mateixa bandera que figura als estancs.

D’acord que no hem de restar de braços plegats i que la seva ideologia és contrària a tot el que representa la consulta,  però trobo que és responsabilitat de tots, objectivar aquestes amenaces i no caure en la vulgaritat de posar-nos a la seva alçada caient en les provocacions que ens llencen.

Deixeu que brandin els seus aguilots, que facin el pas de l’oca, que saludin a la romana… Deixem que s’esbargeixin i que la gent surti a trobar-se amb les urnes i que digui que sí, que vol la independència o que digui que no, que no la vol.

Sigui com sigui, cada paper doblegat dins el sobre i introduït a l’urna, val per mil d’aquests tarats que només falta que els facin propaganda per creure que representen alguna cosa.

 Ni les seves mirades canines rere les ulleres de sol de policia americà, ni les seves botes de punta reforçada, ni la seva repulsiva presència podrà aturar aquells que volen decidir per ells mateixos. Som més i millors. Ho saben ells i ho sabem nosaltres.

REGAR

Després de fer de bastaix matí i tarda, a l’O. encara li toca regar l’hort domèstic de la seva enimorada. Com que hem acabat d’hora, m’afegeixo al regadiu. Les tres torretes, rectangulars, color de fusta sense varnissar -no ho sé si són de plàstic- mostren tomaqueres, pebroteres i màquines vegetals de fer aubergínies; també hi ha brots de menta que perfumen el terrat.

En aquest moment només s’hi poden veure dues bombolles d’un verd esvanit que seran tomaques d’aquí no res i dues poncelles: l’una que és una llengüeta rogenca que tot just es deixa veure entre dents verdes; l’altra, un gotim allargat, cardenalici; matèria primera i primerenca per a una mussaka, de moment, només apte per a gnoms.

Incipients promeses vegetals per aquest nou curs que ja veurem cap on maduren.  

ELS APUNTS MÉS LLEGITS (JULIOL 2009)

Tornem al setembre. Bones vacances a tothom!