UN ANY SENSE NATÀLIA ESTEMÍROVA

Eren dos quarts de nou del matí del 15 de juliol del 2009 quan un cotxe blanc va aturar-se davant de casa seva a Grozni (Txetxènia). Quatre homes van obligar-la a pujar al cotxe. Va tenir temps de cridar que l’estaven segrestant. Malauradament sabia que es podia donar aquesta circumstància; havia tractat moltes persones que directament o indirecta, havien patit una experiència similar. Havia rebut pressions i amenaces.

Tot i donar l’alarma, els pitjors presagis van fer-se realitat. El cos de Natàlia Estemírova, activista de l’ONG Memorial, va ser trobat sense vida, hores més tard, amb uns quants trets de bala al cos a la veïna república d’Ingúixia.

 Estemírova, estreta col•laboradora d’Anna Politkòvskaia (assassinada el 2006) afegia així el seu nom a la llarga llista de persones assassinades a Rússia, Txetxènia i altres parts del Caucas nord vinculades a la lluita contra la impunitat amb que el FSB (l’antic KGB) torturava i tortura, assassinava i assassina amb la connivència del govern rus i el govern titella txetxè del dictador Ramzan Kadírov.

La mort d’Estemírova, reconeguda internacionalment per la seva lluita pels Drets Humans i que havia rebut la medalla Robert Schuman del Parlament Europeu (2005), el Right Livelihood Award del Parlament Suec (2004, conegut com el “Premi Nobel de la Pau Alternatiu”), així com també la primera guardonada amb el premi Anna Politkòvskaia, va fer suspendre a Txetxènia les activitats de Memorial com a mesura de seguretat.

El seu director Oleg Orlov, va acusar directament Kadírov d’estar al darrera de l’assassinat. La mort d’Estemírova deixava per terra la creença que els activistes i els periodistes havien deixat de ser el blanc dels assassins i que Txetxènia podia passar full. L’abril del 2009 el govern rus havia posat fi a la “missió anti-terrorista” contra Txetxènia.

L’assassinat, un mes després, de Zarema Sadulàieva, directora d’una ONG dedicada a proporcionar pròtesis i rehabilitació a joves mutilats i del seu marit Alik Djabraílov va reblar el clau de la impotència certificant que a Txetxènia les coses continuaven més o menys igual.

Un any més tard Memorial torna a actuar al territori. A la tasca de documentar cada desaparició, cada detenció, cada crim, cal afegir-hi el valuós suport que les seves oficines donen a les famílies que aterrides pel règim instaurat per Kadírov, s’ho pensen dues vegades abans de fer cap denúncia. “Pensa que tens un altre fill”, és una frase repetida pels repressors.

Txetxènia, sota l’aparença d’una certa normalitat, és ara un regne de taifa de Kadírov que amb l’ajut del seu teip (clan) com un gàngster qualsevol, cobra de tots i cadascun dels negocis pròspers de Txetxènia. Les desaparicions i els assassinats han minvat però els activistes dels Drets Humans continuen documentant detencions i tortures. Corre encara molta, molta sang, per les clavegueres del país.

 La intervenció directa de l’exèrcit no és tan visible però l’FSB continua actuant com a esquadrons de la mort, mantenint a ratlla qualsevol dissidència tot incrementant ara la seva sanguinària presència a repúbliques veïnes com Daguestan o Ingúixa. L’experiència de Txetxènia serà molt valuosa per tal de refinar les eines de repressió i tortura.

La situació al nord del Caucas, no ha millorat en absolut. Putin continua amagant tot d’atrocitats sota l’estora de la seva suficiència davant una Europa, davant el món sencer, que li riu totes les gràcies i s’empassa el decorat democràtic que Putin ha erigit a Rússia –el 40% del gas que es consumeix a Europa és rus- on al parlament (Duma) una oposició testimonial es veu impotent per canviar les coses i on les eleccions fraudulentes i els entrebancs per constituir partits, són el pa de cada dia. La desestructuració de la societat civil i l’augment de casos de grups de nacionalistes extremistes dilueixen cap esperança d‘albirar un resquill mai sigui d’horitzó de canvi.

Des de l’ONG catalana Lliga dels Drets dels Pobles i la seva campanya Txetxènia trenquem el silenci, es continua denunciant aquests fets. A part de la documentació que periòdicament ens acosta a la realitat txetxena des de diversos vessants, darrerament es va presentar a Barcelona en català i espanyol el document Qui n’és el responsable?. Crims de guerra a Txetxènia, un estudi exhaustiu de les moltes violacions dels Drets Humans que es cometen a Txetxènia. Podeu llegir-lo aquí

Recomano també de Jonathan Littell la lectura del seu llibre Txetxènia, any III on explica les impressions d’una visita a Txetxènia el 2008 i com l’assassinat d’Estemírova va fer repensar l’enfocament del text. Un excel•lent reportatge per fer-se una esfereïdora composició de lloc. LLegiu-ne aquí una interessant entrevista.

No deixem que el silenci escampi el seu mantell davant la mort indigne i covarda. Trenquem-lo, esberlem-lo. Per tu, Natàlia, i per tots els que no t’obliden i lluiten cada dia per fer florir entre els camps dels morts, les flors de la veritat. T’ho devem.

DESENES

TXETXÈNIA, DEU ANYS DESPRÉS

Els bombardejos eixorden la població civil refugiada on pot: és la primera por. Quan els projectils deixen de caure, arriba la segona. Potser la pitjor. El brogit dels tancs trepitjant la mica de silenci alliberador. Són tancs amb matrícules falses o directament sense matrícules. Homes amb passamuntanyes treuen els homes de casa. Busquen terroristes. Els reuneixen a tots i se’ls emporten fora del poble. En naus abandonades, agents del FSB, el KGB d’ara, han aixecat el que se’n diu “punts de filtració”. La filtració consisteix en tot tipus de tortures. Busquen informació entre crit i crit. Mentrestant, al poble, els soldats s’han instal•lat a les cases sense homes. Les dones, al contrari dels crits dels seus homes, que són cap enfora, els seus de crits, són cap endins. Si se sap que han estat amb els soldats, encara que sigui sense el seu consentiment, pot ser que les repudiïn. Que no les vulguin. Per això callen. La por. La por ho amara tot. Ho amarava tot fa deu anys i ho amara en l’actualitat a Txetxènia.

Això ens ho explica Usam Baysaev, de rostre colrat, és membre de la ONG russa Memorial. L’ONG que decidí deixar Txetxènia a l’estiu: l’assassinat de Natàlia Estemírova i de Zalema Sadulaieva i el seu marit, van fer-los dir prou. Una petita recompensa: el premi Sakharov 2009 tot just donat pel Parlament Europeu per la seva tasca humanitària. L’ONG catalana Lliga dels Drets dels Pobles, a través de la seva campanya “Txetxènia, trenquem el silenci”, l’ha convidat a Barcelona per fer-nos recordar aquests deu anys de barbàrie. Baysaev també ens diu que ara la situació és pitjor. Parla de “txetxenització”. Ramzan Kadírov, el governant titella investit per Putin, ha instaurat una dictadura al culte del seu ínfim senderi. Ara ja no cal que els soldats o els assassins del FSB entrin a Txetxènia. S’ha aconseguit la macabre divisió entre els qui acusen als seus propis veïns davant les autoritats i els que han de fugir a la muntanya a unir-se a les milícies si no volen ser “filtrats”.

Basayeb no és l’únic que ha vingut a parlar-nos de la situació a Txetxènia, a Rússia. Al seu costat, cabell de cendra esborrifat, Andrei Nekràsov ens mostra el seu documental Desconfiança. Parla de com el setembre de 1999, tot just Putin nomenat nou Primer Ministre, unes explosions a diferents edificis de cases a Rússia, causen més de 300 morts i nombrosos ferits. De com de seguida s’atribueix aquestes explosions als terroristes txetxens i s’anuncia una segona guerra contra la república caucàsica. Però tot plegat fa pudor de socarrim. Una nit, la policia de Riazan, és alertada: uns sospitosos estan fent alguna cosa al soterrani d’un edifici de pisos. El policia que revisa què hi ha al soterrani, puja blanc com el paper. Fa desallotjar tot el bloc i el districte sencer. Es reparteixen retrats robots dels qui han pogut posar explosius als mateixos fonaments de l’edifici. Hi ha detinguts. Però tot plegat es tapa. Els detinguts s’identifiquen com agents del FSB. Al cap de dos dies, el FSB diu que als sacs trobats només hi havia sucre i que allò només eren maniobres. Tot això ho mostra Nekràsov al seu documental. També hi ha por. Diferent. La por que siguin tan pocs els que vegin que Rússia és un estat policial.

 Per què Putin va voler insistir en Txetxènia de nou? Ningú ho sap. Segons Basayeb, a l’abril i a l’estiu, s’envià un fort contingent a la zona que feia pressagiar el pitjor. Els atemptats als pisos, foren la metxa d’una bomba que ja estava preparada, doncs? Possiblement. Putin necessitava una bona campanya electoral per sortir victoriós a les eleccions del 2000. Ho aconseguí amb molts, molts morts a l’esquena. Ningú no els tornarà als seus familiars, com no tornaran Anna Politkòvskaia, Stanislav Markelov, Anastàsia Baburova o la mateixa Natàlia Estemírova. L’única cosa que podem fer és dir que aquestes coses passaven i passen. L’única cosa que podem fer és no callar. L’única cosa que podem fer és trencar el silenci.

                                                              (Article publicat al Punt el dia 11/01/10)

DIA INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS: PER TXETXÈNIA

La violació dels Drets Humans a Rússia és constant. El neoimperialisme imposat per Putin ha portat al país a ser un dels llocs on més periodistes moren en l’exercici de la seva professió. La impunitat és absoluta. La desídia de les autoritats per investigar com calen aquestes morts, vergonyosa.

A l’esquena de Putin i de la seva banda de criminals pesa una de les atrocitats més grans dels segle XX: el genocidi de Txetxènia. A la mort de soldats, de milicians, de ciutadans civils, cal afegir-hi, darrerament, la mort de membres d’ONG que treballaven a la zona.

Europa ha girat l’esquena a Txetxènia. Compra el gas a Rússia i no s’atreveix a dir res de tanta mort com s’amaga sota l’estora de la normalitat. La hipocresia plana. Mentrestant la mort. Molta mort. Massa.

Avui Dia Internacional dels Drets Humans a les 19:00 a l’Aula Europa de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona (Passeig de Gràcia, 90) tindrà lloc la taula rodona sota el títol “El coratge de Memorial, premi Sàkharov 2009 a la defensa dels drets humans a Rússia”. L’acte comptarà amb la presència d’Oleg Orlov i Tatiana Kasatkina, representants de Memorial.

L’acte és organitzat, a més de l’Oficina esmentada, per la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans i la Lliga dels Drets dels Pobles.

Un gest honorable el del Parlament Europeu però insuficient. Esperem que pugui ser el preludi d’una acció diplomàtica més contundent i menys permissiva amb Rússia.

TXETXÈNIA, DEU ANYS DESPRÉS

Hi ha guerres i guerres. N’hi ha que fan sortir al carrer riuades de gent i n’hi ha que només fan córrer torrentets de tinta o pantalles d’enuig. No ho sé que ho fa que davant la mateixa mort, la mateixa sang, segons com se surti al carrer a esbravar-se i  segons com, no.

La guerra de Txetxènia, per exemple, no ha aixecat gaire indignació. Des de la Lliga dels Drets dels Pobles, concretament des de la seva campanya Txetxènia, trenquem el silenci, sempre amatents a trencar aquest silenci fastigós, volen reivindicar aquest trencament amb un acte commemoratiu d’aquest desè aniversari de falta de llibertat.

Serà demà dia 21 d’octubre al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla Catalunya, 10 de Barcelona) a les 19 h.

S’emetrà el documental Desconfiança d’Andrei Nekrasov amb l’assistència del propi autor que retrata la situació que es viu a Rússia.

També comptarà amb la intervenció de l’activista Usam Baysaev, membre de la ONG expulsada de Txetxènia Memorial.

MARXA NUPCIAL PER A UNA DIFUNTA

Llum de l’INVISIBILITZADOR esborrador de rastres damunt
del circ dels caps d’Europa sense contorns.

                                         Audiència! Més audiència!! Més i més audiència!!!

El pallasso que es nega tres cops amb tinta bibarrada

PUTIN, PUTIN, PUTIN

el clown que gira per la pista sense somriure blanc de cera

pedala en un tricicle entorn d’un mur caigut

IMPERTÈRRIT                                                            TERRORÍFIC

amb el seu barret cònic i tots els espectadors també

amb barrets còmics de mentida i nas vermell de pallassot

la terra deixa de girar quan la trapezista aixeca el vol

fa un TRIPLE MORTAL i abans de caure al buit crida s’esgargamella

Putin és un ASSASSÍ

Putin és un CARNISSER

Putin és un RACISTA PATOLÒGIC

mentre els vint-i-set riuen fort i aplaudeixen EMBADALITS de ser tan europeus

i ella amb el mallot i les cames llarguíssimes segueix volant

va caient per l’INFINIT FORAT de la foscor al cercle d’estrelles

i la pantalla desapareix sota la neu

hi esclata la veritat com un ANUNCI

ESCOPIU A LA CLOSCA PELADA DELS BOTXINS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ESCOPIU A LA CLOSCA PELADA DELS BOTXINS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ESCOPIU A LA CLOSCA PELADA DELS BOTXINS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La música del circ l’ofeguen serenates militars

La pàtria de Dostoievski es ven l’ànima perquè tortura infants

La comissió de drets humans connecta amb gasoductes

la llibertat d’expressió, els centres de filtració, les quatre bales a l’ascensoar de casa

les fosses secretes per tot Txetxènia i més m’estimo

EL SILENCI EL SILENCI EL SILENCI EL SILENCI EL SILENCI EL SILENCI

monacal, la lectura de La deshonra russa, la carta en blanc,

el poema sense versos, la pregària del diari,

els ulls closos fort per veure-hi

el silenci que sap el crim i no s’expressa perquè l’horror

no pot ser contingut en les PARAULES que s’han tornat un CARNAVAL

jO MiRo eL rELloTgE no hi ha rellotge

passa el conill d’Alícia i ens interpel·la “Femtard!”

FEMTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAARD!!!!!!!!!!! com si ens cridés pel nom

però Europa no té hora cau en picat s’estimba en culpa lliure

al centre de la pista de l’

U

R

B

I

C

I

D

I

a la una, la culpa muda

a les dues, Vukovar

a les tres, culpa triple, Sarajevo

a les quatre, culpa Grozny

a les cinc s’esfuma Europa

a les sis ja cremen llibres

a les set cremen dones hoems infants ancians

a les vuit et cremen, Anna, a cremadent

a les nou PUTIN diu que eres insignificant

a les deu tos els caps d’Europa quequegen s’entrebanquen

                 EUROPA CALLA MORTA

i a l’hora onzena tornem a començar a traduir una pàtria

aquí, a casa teva, en terra veritable

una pàtria on viure amb tu, ESTIMADA ANNA,

amb tu de nou

al PUNT  de mitjanit


(Intentant escriure alguna cosa sobre aquest tercer aniversari de l’assassinat de l’Anna Politkòvskaia, he topat amb la magnífica i punyent versió que l’amic Carles Torner va fer del poema de Joan Salvat-Papasseit “Marxa Nupcial” i que obre el seu bellíssim darrer recull de poemes La núvia d’Europa. Tot i les limitades opcions tipogràfiques que em dóna el bloc, vull creure que he sabut traslladar totes les sensacions que se’n deriven en llegir-lo al paper, que són moltes. Sigui com sigui, la veu poètica se m’ha imposat colpidora, insuportablement insuperable).

No ens faran callar, Anna. De tu ho vam aprendre.

NATÀLIA ESTEMÍROVA: UNA NOVA VÍCTIMA AL CAUCAS

Sembla que les declaracions d’Oleg Orlov, director de l’ONG russa Memorial que operava a Txetxènia (parlo en passat perquè l’organització ha anunciat que es retirava de la zona per falta de seguretat) acusant al president  d’aquesta república Ramzan Kadírov directament de l’assassinat de Natàlia Estemírova, ha causat cert revolt.

Fa temps que la vida a Txetxènia, a Rússia i a tot el Caucas, per tots aquells que denuncien cada violació dels Drets Humans que s’hi comet, no val massa cosa. Tots i cadascun dels periodistes -o potser millor caldria dir activistes- que havien parlat d’aquests casos amb una certa repercussió, han estat assassinats impunement. No són els únics.

Per cadascuna d’aquestes víctimes que tenen darrera persones que saben els seus noms i que afortunadament no deixen, ni deixaran que caiguin en l’oblit, hi ha centenars i milers de cadàvers anònims en fosses, en marjals, en tombes innominades, de suposats “terroristes” que amenacen la seguretat.

Per la juventud, per les persones que veuen que les coses no van bé a Txetxènia, només hi ha dues possibilitats: o marxar al bosc amb un kalashnikov per unir-se a les milícies o fugir del país. La resta és esperar que les forces de seguretat trobin l’excusa més trivial per engegar-te un tret a tu o a algú de la teva família.

Anna Politkòvskaia ja denunciava, fa 10 anys, els horrors de la primera guerra txetxena. Ara de guerra oficial no n’hi ha. Amb una aparent pau restituïda, els crims no han cessat, però, ans al contrari: Kadírov s’ha erigit com putxinel·li de Rússia, s’ha après la cançoneta sabuda de “la lluita contra el terrorisme islàmic” i actua com un gos carnisser davant el menor indici de dissidència, esperonat per Moscou.

La responsabilitat de Rússia, en tot aquest assumpte, és evident. L’imperialisme rus (fa dies veia un cartell del ballet rus. De popular ha passat a tornar a ser imperial) ha sabut posar al capdavant de les diferents repúbliques que conformen la federació russa a gent de la seva confiança. S’abolí el dret de les repúbliques a decidir el seu representant. Ja fa anys que tot es decideix des del Kremlin.

Amb tot, la trista actualitat sobre el Caucas, desgranant-se mort a mort, tan sols és la punt d’un gegantí iceberg. De la mateixa manera que els Estats Units van crear personatges com Sadam Hussein que amb el temps van suposar una amenaça més enllà de perquè se l’havia creat, el Caucas és ple de petits territoris manats per bèsties tant o més perilloses que el mateix Sadam.

Si fa uns anys els moviments tectonicopolítics van donar-se als balcans, amb el  vergonyós paper de la Unió Europea, no hi ha cap mena de dubte que l’actualitat internacional passarà, més tard o més d’hora, per traslladar-se al Caucas. Entre Rússia, Xina i la Índia, el territori està bullint a foc lent perquè d’aquí no gaire comenci a bombollejar de manera molt més present i s’obrin falles i fissures que esquitxaran a tothom.

Una política energètica unitària per part de la Unió Europea, podria parar una mica el cop, però ara com ara, en què els oleoductes que abasten Europa de gas i petroli estan en mans no ja ni tan sols de països, sinó directament de companyies, el panorama d’aquests petits països que s’estan enriquint a gran velocitat, no pot ser altre que el  d’armar-se i començar a amenaçar els territoris veïns a cops de programa atòmic i de genocidi.

Però ara cal parlar de les persones. Cal parlar dels que hi han deixat la pell perquè almenys, l’oblit, el silenci, no se’ls endugui per sempre. A casa nostra la gent de la Lliga dels Drets dels Pobles estan fent una feina magnífica (podeu signar la carta que s’enviarà a l’ambaixada russa dirigint-vos a txetxenia@dretsdelspobles.org) La globalitat no només ens ha portat la universalització del terror, també ha comportat la universalització de la solidaritat.

Encara que em pesi, sé que d’aquí uns mesos tornaré a parlar del Caucas amb un cadàver calent damunt el teclat de l’ordinador, per no parlar de les morts que no sabrem. És irremeiable, però no caurem en el desànim. Dir. Denunciar. No podem fer altra cosa.

Avui a les 20:00 a la Plaça Sant Jaume de Barcelona s’ha organitzat una concentració per retre homenatge a Natàlia Esterímova.

SABEM QUI HA ASSASSINAT NATÀLIA ESTEMÍROVA

“Avui han assassinat la nostra amiga i col·lega, una persona molt propera. 

Durant gairebé 10 anys la Natasha ha estat treballant per Memorial al Caucas nord, centrant-se especialment en Txetxènia. La Natasha no es dedicava  només a recollir informació sobre violacions de drets humans a la zona; era una Activista amb majúscules, una gran defensora del poble. Mentre els habitants de Txetxènia es convertien en víctimes de bombardejos, de “netejes”, de segrestos i tortures, la Natasha intentava ajudar-los a tots. Exigia l’impossible a les autoritats: cessar la impunitat. De tant en tant ho aconseguia. Sentir-se segura del seu raonament i del dret que l’amparava, li donava forces. Aquesta feina va fer que la Natasha fos coneguda per tot Txetxènia. Atreia la gent que buscava protecció, encara que fos per intentar que la impunitat no quedaria silenciada.

Moltes vegades va ser amenaçada per funcionaris de diferents graus, però ella no volia deixar la seva feina a Txetxènia, la seva pàtria.

Oleg Orlov, president del Consell de l’entitat “Memorial” diu al respecte:

“Sé, segur, qui és culpable de la mort de Natasha Estemírova. Tots coneixem aquesta persona. Es diu Ramzan Kadírov, és el president de la República Txetxena. Ramzan ja havia amençat la Natasha, l’ofenia constantment, la considerava la seva enemiga personal. Desconeixem si ha estat ell qui ha ordenat l’assassinat de la Natasha o han estat els seus consellers més pròxims per complaure’l. I mentrestant, sembla que al President Medvédev ja li va bé tenir un assassí dirigint una de les repúbliques que formen part de la Federació Russa.

Quan la Natasha va criticar que les autoritats obligaven a les joves txetxenes a posar-se un mocador al cap en llocs públics, va mantenir una conversa amb Kadírov. Va explicar que Kadírov l’havia amenaçat i havia pronunciat les següents paraules: “Sí, tinc les mans tacades de sang, i no em fa cap vergonya. He matat i seguiré matant gent dolenta. Estem lluitant contra els enemcis de la República”.

Els últims informes de la Natasha, que denunciaven nous segrests, execucions extrajudicials i afusellaments públics, van indignar les autoritats txetxenes. Així ho va comentar al director de la nostra oficina de Grozni el suposat Defensor del poble txetxè Nurdi Nukhadzhíev.  Va dir que no volia que passés res, i per això havia de criticar i “renyar” els defensors de drets humans.

Vam asumir un risc que ha resultat injustificat. Ens sentim molt culpables.

Ara volem parlar dient les coses pel seu nom: A Rússia hi regna el terror d’Estat. Sabem que es produeixen assassinats dins i fora de Txetxènia. Maten els que intenten dir la veritat, els que critiquen les autoritats. Ramzan Kadírov ha fet impossible la feina dels activistes a Txetxènia. Els que van matar la Natasha, volien aturar aquest flux d’informació verídica que sortia de Txetxènia.

I potser, ho han aconseguit.”

 

Font: Memorial http://www.memo.ru/2009/07/15/1507093.htm

Traducció: Lliga dels Drets dels Pobles

Des de l’ONG s’ha redactat la carta que us adjunto i que s’enviarà a l’ambaixada de Rússia a Espanya.

Si us hi voleu adherir podeu fer-ho a:

txetxenia@dretsdelspobles.org

Des del PEN Internacional es pot accedir a més informació i deixar missatges de solidaritat a l’ONG on treballava la Natàlia Estemírova així com altres accions de protesta.

23 DE FEBRER DIA INTERNACIONAL DE TXETXÈNIA

El 23 de febrer a diversos punts del món es commemora el Dia Internacional de Txetxènia per recordar el genocidi del poble txetxè ocorregut el 1944.

A les acaballes de la Segona Guerra Mundial, Stalin, sense proves, va acusar en massa a quatre nacions del Càucas nord de col·laboració amb els nazis. Això va suposar la deportació de tota la població txetxena, ingúixia, karatxai i balkar a l’Àsia central i a Sibèria.

En operacions d’una eficiència esgarrifosoa, la NKVD (precussora de la KGB) el 23 de febrer de 1944 va deportar a tota la població txetxena i ingúixa. Gairebé 480.000 txetxens i 92.000 ingúixos foren traslladats en trens de bestiar fins al Kazakhstan i a Sibèria. En el transcurs del viatge i durant els primers mesos a l’exili, es calcula que una tercera part dels deportats van morir.

El règim soviètic, després d’haver expulsat aquestes poblacions de les terres dels seus avantpassats, va esborrar dels mapes els noms de les repúbliques liquidades i va destruir els signes de la seva cultura, sense preservar ni cementiris ni mesquites. Es van enviar milers de russos, ucraïnesos, georgians i ossets a ocupar les cases que havien quedat buides.

Els txetxens van veure’s obligats a viure 13 anys en terres estranyes, fins que el president Khruixov va permetre que tornessin a la seva terra. El seu retorn, però, no va ser gens fàcil al trobar-se amb les seves llars ocupades pels nous colons.

El trauma d’aquesta tragèdia encara avui perdura, un llarg silenci ha planat damunt tanta barbàrie sense que ningú, en anys, sabés res d’aquests genocidis.

Moscou va rehabilitar oficialment el poble txetxè el 1991 reconeixent la falsedat de les acusacions d’Stalin. Fins el 2004 el Parlament no va reconèixer el genocidi.

Per tot això, en recordatori d’aquella tragèdia, els amics de la Lliga dels Drets dels Pobles, han convidat avui a l’historiador txetxè Mairbek Vatxagaev i al periodista rus Andrei Babitski.

L’acte serà avui a les 19:00 a la seu de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans (C. de les Tàpies, 1-3) a Barcelona.

UNA PERIODISTA I UN ADVOCAT ASSASSINATS A MOSCOU

Probablement cap dels dos no havia dinat. Ell, Stanislav Markelov, de 34 anys, director de l’Institut de Dret, un grup que lluitava per les llibertats civils a Rússia, tot just feia uns minuts que havia convocat una roda de premsa al Centre de Premsa Independent de Moscou.

Era advocat de la família d’Elsa Kungáyeva i un reconegut defensor de molts casos de vulneració dels Drets Humans a Txetxènia i de víctimes d’atacs neo-nazis. El 27 de març del 2000, l’Elsa, una noia txetxena de 18 anys, havia estat detinguda, interrogada, torturada i assassinada pel coronel de l’exèrcit rus Yuri Budànov.

Budànov, durant el judici que el condemnà a 10 anys de presó el 2003, havia manifestat que en un moment d’ira havia agafat el coll de la noia i l’havia estrangulada. El jutge no va poder provar les denúncies d’abusos vexatoris per part de Budánov abans i després de l’assassinat de la noia. La van confondre amb la franctiradora que havia assassinat dos dels membres de la seva unitat, es veu. Era el màxim càrrec de l’exèrcit rus que havia estat condemnat per crims comesos a Txetxènia.

 Després de complir encara no 5 anys de condemna, Budànov sortia lliure el passat dia 15 de gener, després que el 24 de desembre, es decretés el règim obert per l’assassí, tal i com se’ls concedeix a Rússia als presos comuns que han complert la meitat de la seva condemna.

Satanislav Markelov va voler explicar, el passat dia 19 de gener, que volia apel·lar al Tribunal Europeu dels Drets Humans l’excarceració de Budánov. Dos hores abans, havia tingut una entrevista amb l’estudiant de periodisme i col·laboradora, des de l’octubre del 2008, del bisetmanari Novaya Gazeta, Anastasia Baburova. L’Anastassia havia escrit sobre l’auge dels atemptats neo-nazis i xenòfobs a Rússia (només aquest 2009 ja són 10 morts i 9 ferits greus les víctimes d’aquesta violència).

Després de la roda de premsa, tots dos sortien plegats. Eren dos quarts de tres de la tarda. Al carrer Prechistenka, prop de l’estació de metro Kropótinskaya, un home amb un passamuntanyes, s’apropava al jove advocat i li disparava a la nuca un tret. Baburava, s’enfrontava a l’home. Rebia, igual que el seu company, un altre tret al mateix lloc. Markelov moriria a l’instant, ella moriria hores més tard a l’hospital. Anastasia Boburova només tenia 25 anys.

Stanislav Markelov portava més de 10 anys defensant i denunciant casos de violació dels Drets Humans. Havia estat un estret col·laborador de la periodista i activista russa, assassinada el 2006 i també col·laboradora de Novaya Gazeta Anna Politkòvskaia. Com ella, havia rebut diverses amenaces de mort abans de ser assassinada.

Malgrat que s’ha comentat que la mort de l’advocat podria estar relacionada amb el cas de Budánov, el cert és que Markelov es va fer càrrec del cas molt després del judici. Moltes fonts han apuntat que Markelov va ser assassinat per la seva activitat en pro de la defensa dels Drets Humans i Civils de molts txetxens i russos.

Novaya Gazeta ha declarat que l’entrevista que va fer Anastasia Baburova a Markelov, sortirà publicada el proper dissabte a la revista. Des de l’any 2000, són ja 4 els periodistes assassinats que col·laboraven en aquesta revista.

Podeu tenir més informació al grup de suport que he creat a Facebook