Els dies i les dones

HAMLET: (…) ¿Quins actors són aquests?

ROSENCRATZ: Els mateixos que us solien agradar tant; els tràgics de la ciutat.

HAMLET: ¿Com és que viatgen? El lloc fix on treballaven els anava molt bé, tant per la fama com pel negoci.

ROSENCRATZ: Em sembla que tenen problemes per culpa de les innovacions adoptades darrerament.

HAMLET: Encara tenen tanta fama com quan m’estava a la ciutat? ¿Tenen tant de públic?

ROSENCRATZ: No, realment; ara no.

HAMLET: ¿I per què? ¿S’han rovellat?

ROSENCRATZ: No; els seus esforços segueixen el mateix rime, senyor; però hi ha una niuada de criatures, uns esparverats que criden i es fan sentir, i són aplaudits d’una manera tirànica. Ara són aquests els que estan de moda, i critiquen tant els teatres vulgars, tal com diuen ells, que molts del que porten espasa tenen por de les plomes satíriques i gairebé no gosen ni entrar-hi.

HAMLET: ¿Què? ¿Que són nens? ¿Qui els manté? ¿Com se’ls paga? ¿Continuaran fent la mateixa feina quan canviïn de veu? ¿Vols dir que després, quan creixin i es facin actors corrents (que és el més probable, si no es poden guanyar la vida), no diran que els dramaturgs els van perjudicar fent-los cridar tant el seu futur professional?

ROSENCRATZ: A fe que hi ha hagut molt d’enrenou a tots dos bàndols, i la nació considera que estimular la controvèrsia no és cap pecat. Durant un temps, ningú no apostava diners per cap costat, tret que el poeta i l’actor anessin a cops de puny per aquesta qüestió.

HAMLET: ¿És possible?

GUILDENSTERN: Oh, hi ha hagut una gran batalla d’acudits sobre això

HAMLET: ¿Guanyen les criatures?

ROSENCRATZ: Sí, milord; s’enduen Hèrcules i el seu pes.

(Hamlet. William Shakespeare. Acte II. Escena II. Traducció: Salvador Oliva)