Els dies i les dones

David Figueres

19:00 PLAÇA SANT JAUME. BARCELONA. JA N’HI HA PROU!

Divendres actuava a Reus una amiga meva al festival COS d’enguany. Renfe o Adif o la mare que els va parir, no va voler que hi arribés a temps. I això que vaig sortir de Barcelona a un quart de nou de la nit  i l’actuació era a les onze!!!

El meu periple va començar a tres quarts i set minuts de set. Malgrat que des d’informació de Renfe, d’Adif o de la mare que els va parir, em van dir que la línia que anava a Reus estava tocada després de l’esfondrament d’un bocí de l’andana al matí, a Bellvitge, no els vaig fer cas. En presentar-me a l’estació de Sant Andreu Comtal, el meu punt usual de partida cap al Camp després que l’estació de Sants s’hagi convertit en un desori absolut, ja se’m va dir que d’allí de trens cap a Reus, res de res. Un amable funcionari en català -no és broma, va ser molt correcte- em digué que havia de pujar fins a l’estació de Sant Andreu-Arenal (estació d’on habitualment només surten trens de rodalies) habilitada d’urgència per fer anar-hi trens de mitja distància. Des d’allí a les 20:11 aniria fins a Sant Vicenç de Calders per enllaçar amb un tren ja fins a Reus.

Faltava una hora. De "Sant Andreu" a "Fabra Puig" (Línia 1 del Metro), només hi ha una parada. Vaig fer un cafè amb llet per fer temps, portava teca per llegir. A les vuit em dirigia a l’estació esmentada. Una altra amable funcionària de Renfe, d’Adif o de la mare que els va parir -tampoc en aquest cas hi té cabuda la ironia- em va vendre el corresponent bitllet i em va confirmar els horaris. Horaris que es van complir parcialment, perquè el tren, com ja és natural, de sortir a i onze, de cap manera, era un quart tocat quan arribava a l’andana.

No hi va haver cap incident fins a Sant Vicenç de Calders. Vaig parar l’orella a dos converses. Un personatge que descobria què era el gin xuriguer per boca d’un aborigen de les illes i un grupet d’ex-transportistes que em van ensenyar tot de trucs per no adormir-se a la carretera. El trajecte va fer-se en un tren de rodalies, força més incòmodes que els que s’utilitzen en els desplaçaments "regionals".

A Sant Vicenç s’havia de fer el canvi. Per no ser més que ningú, el tren de marres, també va arribar amb el seu retard corresponent. A més, abans d’engegar, un amable membre del cos de revisors de Renfe, d’Adif o de la mare que els va parir -i aquí sí que hi valen les conyetes, perquè aquest era amable més no poder i en llengua imperial- va anar informant que els que anaven cap a la Terres de l’Ebre havien de fer transbord a Tarragona. Va ser força desagradable amb un grup de viatgers de color que anaven cap a Amposta.

Res, que a quarts de dotze arribava a Reus, massa tard per assistir a l’actuació de la meva amiga i emprenyat com una mona. Diumenge, mentre dinava, se’m van ennuegar els canalons en veure en ZP passejant-se per Bellvitge i entomant el mea culpa. Un canaló va petar contra el televisor. Si el meu pare no l’ha tret, encara hi deu ser. No puc relatar com devia anar la tornada cap a Barcelona més tard, perquè em vaig curar en salut i vaig decidir agafar un autobús, no vam baixar de les dues hores. Molt em temo que aquest serà l’horari ja habitual: dos hores per anar de Barcelona a Reus i viceversa.

Avui, a la plaça Sant Jaume, cal dir prou a tota aquest cúmul de despropòsits. Encara que sóc ben pessimista. Allò de que se’ns pixen a sobre i diuen que plou, també podria dir-se que se’ns pixen al damunt i volem creure que plou. I jo divendres, vaig arribar al meu poble moll de pixum de Renfe, d’Adif o de la mare que els va parir.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de No passaran! per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent