Els dies i les dones

David Figueres

15 ANYS SENSE VICENT

M’ACLAME A TU

M’aclame a tu mare de Terra sola,
arrape als teus genolls amb ungles brutes,
invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m’agafe a tu, al que més estimava,
i cante al jorn, al matí il·lumimat.

El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum.

Sempre la nit il·luminat enter,
un bell futur, una augusta contrada,
seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el sol i seràs la collita.

Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l’amor i la ferocitat,
seràs la clau que obri tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada.

Seràs confí on l’aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada.

Seràs l’ocell i seràs la bandera,
l’himne fecund del retorn a la pàtria,
tot esquinçant l’emblema que puja,
seràs l’ocell i seràs la bandera.

Jo pujaré piament els graons
i an arribar al terme entonaré
el prec dels vents que em retornaven sempre.

                                                         Vicent Andrés Estellés



  1. M’entristeix quan vaig coneixent detalls i detalls de la deslleialtat al país, i a les maneres, i a.
    M’entristeix quan comprovo i conec nous graus de deslleialtat al país d’alguns considerats ben clàssics.

    Quins serien els clàssics aquí?
    els que diuen que estimen i estimen, però ho diuen en fals,
    i
    que quan actuen contra (no petiteses sinó contra), diuen que és el
    corrent que els porta, o que a la eternitat ja en veurem els beneficis
    fatals.

Respon a Jes Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Han dit altres per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent