Els dies i les dones

Estem de celebració. Xanet, xanet, aquest bloc celebra, amb aquestes quatre lletres mal posades d’ara, el seu apunt número mil!

Si m’ho haguessin dit, ara fa cinc anys, que arribaríem a aquesta monstruositat de lletra dibuixada damunt la pantalla, hagués dit: tira, tira, quina bestiesa! Enfilàrem l’agulla, però. I mira tu, fins ara.

No sóc propens als balanços. El balanços només s’han de fer quan “siguem al port amb al desconeguda”, com va dir J. V. Foix. La resta…

Hi hagut moments que he dubtat de continuar. Hi haguts moments, sobretot amb el cap posat en dèries més importants i transcendents, que m’he dit si valia la pena tot plegat. Mantenir un bloc vol dir invertir temps que podries estar invertint en altres coses.

I a fe que ara mateix, de cara a l’acabament de l’hivern, la florida de la primavera, per mi no serà només metafòrica, tocarà pencar; i de valent! Però sóc tossut de mena i de moment, de dies, de dones, encara n’hi haurà.

Pagat em considero si a mitja dotzena de persones, en algun moment donat, després de llegir alguna d’aquest miler de lletrarades, he aconseguit que més enllà dels pocs minuts que es tarda en passejar-hi els ulls, s’hi llegís en el seu rostre, després, una mica d’alleujament, un arrap de solidaritat o, simplement, alguna cosa que abans no se sabia.

Gràcies a tots!

(Volia destapar xampany, però tal i com estan les coses, agafeu un grapat de cucs taronges i que us vagin de gust!)