10 ANYS ENSENYANT A APRENDRE
Ningú et pot ensenyar a escriure, de la mateixa manera que ningú et pot ensenyar a pintar, modelar, rodar, actuar… Et poden ensenyar la tècnica, et poden donar eines, ara, ensenyar el Com, aquest Com que ho és tot i que no és res, això és impossible. Si no hi ha el dring, sinó hi ha aquella coseta, si no hi és, tot seran ensenyaments fútils, començaments de casa per la teulada.
Amb tot, assistir a una escola d’escriptura, no crec que sigui un mal negoci. A tot allò que hi pots aprendre específicament a les classes, hi ha altres ensenyances tant o més importants. Poder conèixer persones que tenen anhels semblants als teus, accedir a tot un seguit de serveis que t’ofereix l’escola i sí per exemple, l’escola està dins d’un ambient cultural de gran categoria, estaràs de retruc, en contacte amb el passat i el futur cultural català.
L‘Escola d’Escriptura reuneix totes les característiques que deia més amunt. Hi ha excel·lents professors, un ambient literari òptim per encaminar projectes i amistats i a més, l’Ateneu Barcelonès, malgrat la seva pomposa presència, encara és un reducte de Cultura de primer ordre.
Escric tot això no des de la distància, sinó des de dins. N’he estat alumne d’aquesta Escola i n’he après moltes coses. Hi he conegut gent, he participat activament en diversos projectes. En tinc un gran record. Els jardins de l’Ateneu, m’acolliren sense fer preguntes. Dir Barcelona, per mi, és dir l’Escola i tota una carretada d’experiències, de poemes, de persones, de somriures, d’articles, de discussions, de bullir cultural que m’acotxa amb la calidesa de les coses que et drecen, que et fan.
Avui, l’Escola, fa deu anys. I jo me’n felicito. La seva activitat és imparable. Els seus resultats, molt més. Teniu inquietuds, curiositats literàries? Apunteu-vos a l’Escola. Sense cap mena de dubte alguna cosa aprendreu i el més important, us donaran les eines per continuar aprenent, quelcom que en qualsevol disciplina artística, com a la vida, no s’acaba mai.