Pler de llengües

Reflexions sobre el gaudi del multilingüisme, pensant en la nostra República

16 de novembre de 2016
0 comentaris

Si no dius /’tɾʌmp/, digues /’tɾum/

Estic sorprès per la rapidesa amb què s’està consolidant la pronúncia acastellanada del cognom Trump.
Dic acastellanada perquè la variant que domina no és ni la naturalització des de la grafia (/’tɾum(p)/) ni la naturalització per proximitat fonètica (/’tɾɔm(p)/).
Però comencem per escoltar com s’hauria de dir, parant esment a la erra -que no és gaire com la nostra-, a la te -que no és gens com la nostra- i a la /ʌ/ -que no existeix en català:
Aquest cas és un xic més complex que el que vam tenir amb l’execrable president
Bush (/’bʊʃ/), perquè en el seu cas només hi ha una diferència important, la /ʊ/. Escolteu-ho:

http://www.macmillandictionary.com/pronunciation/british/bush

Podem visualitzar aquestes diferències fonètiques entre la pronúncia original i les que podríem adoptar amb fonemes catalans en una gràfica molt familiar als fonetistes i fonòlegs, el “triangle” vocàlic:

Captura de pantalla 2016-11-16 a les 21.14.51(font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Vocal)

El celest ens marca el fonema original de Bush i ens aclareix per què ho hem naturalitzat amb /u/ i no com si fos “baix”. Hem triat el fonema català que suma la proximitat fonètica amb la gràfica. I el verd mostra les distàncies per a Trump (la de la o oberta és nul·la, el que canvia és l’arrodoniment dels llavis).

Per la mateixa raó que amb Bush hem triat la /u/, si naturalitzàvem Trump a partir de la fonètica original, el fonema català més proper és la o oberta. Evidentment, els espanyols, com que no tenen la variant arrodonida de /ʌ/, tenen una distància semblant entre la /u/ i la /a/. De fet, haurien pogut triar la o tancada…

Cal dir que aquest “triangle” no és capriciós, sinó que trasllada a un espai cartesià el producte dels dos primers formants de les vocals corresponents:

Captura de pantalla 2016-11-16 a les 22.54.34

https://en.wikipedia.org/wiki/Formant#/media/File:Spectrogram_-iua-.png

No podrem evitar que els pedants aprofitin l’oportunitat de fer ostentació dels seus coneixements d’anglès, però des del moment en què una persona pronuncia Trump amb una t sense aspiració i amb una /a/ nostrada, la seva pronúncia s’ha de considerar molt deficient. Sobretot perquè el natural és naturalitzar. Comproveu, per exemple, si mai heu sentit cap periodista català o espanyol dient Miterrand així:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a5/Fr-Fran%C3%A7ois_Mitterrand.ogg

 I per què prefereixo la naturalització per la grafia abans que per la pronúncia?
La u gràfica en anglès pot correspondre a múltiples realitzacions. Per exemple, el famós Murphy de la llei d’ídem l’hauríem de naturalitzar amb e oberta, Bush amb u i Trump amb o oberta… No fotis! No t’ho creus? Au, escolta /ˈmɜrfiz ˌ’lɔ/:

http://www.macmillandictionary.com/dictionary/british/murphy-s-law?q=murphy

O sigui que, si no ets dels que diuen que tenen un “esmàrfoun de màicrosof”, el meu consell és que no et compliquis la vida els propers 4 anys en parlar de Trump, digues /’tɾum(p)/. La p entre parèntesi és per als valencians del sud.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!