http://www.macmillandictionary.com/pronunciation/british/bush
Podem visualitzar aquestes diferències fonètiques entre la pronúncia original i les que podríem adoptar amb fonemes catalans en una gràfica molt familiar als fonetistes i fonòlegs, el “triangle” vocàlic:
(font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Vocal)
El celest ens marca el fonema original de Bush i ens aclareix per què ho hem naturalitzat amb /u/ i no com si fos “baix”. Hem triat el fonema català que suma la proximitat fonètica amb la gràfica. I el verd mostra les distàncies per a Trump (la de la o oberta és nul·la, el que canvia és l’arrodoniment dels llavis).
Per la mateixa raó que amb Bush hem triat la /u/, si naturalitzàvem Trump a partir de la fonètica original, el fonema català més proper és la o oberta. Evidentment, els espanyols, com que no tenen la variant arrodonida de /ʌ/, tenen una distància semblant entre la /u/ i la /a/. De fet, haurien pogut triar la o tancada…
Cal dir que aquest “triangle” no és capriciós, sinó que trasllada a un espai cartesià el producte dels dos primers formants de les vocals corresponents:
https://en.wikipedia.org/wiki/Formant#/media/File:Spectrogram_-iua-.png
No podrem evitar que els pedants aprofitin l’oportunitat de fer ostentació dels seus coneixements d’anglès, però des del moment en què una persona pronuncia Trump amb una t sense aspiració i amb una /a/ nostrada, la seva pronúncia s’ha de considerar molt deficient. Sobretot perquè el natural és naturalitzar. Comproveu, per exemple, si mai heu sentit cap periodista català o espanyol dient Miterrand així:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a5/Fr-Fran%C3%A7ois_Mitterrand.ogg
http://www.macmillandictionary.com/dictionary/british/murphy-s-law?q=murphy
O sigui que, si no ets dels que diuen que tenen un “esmàrfoun de màicrosof”, el meu consell és que no et compliquis la vida els propers 4 anys en parlar de Trump, digues /’tɾum(p)/. La p entre parèntesi és per als valencians del sud.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!