La creativitat humana no té límits, especialment des que (fa milers d’anys) vàrem descobrir substàncies que l’estimulen. Diuen que l’absintisme explica molt de l’art impressionista i surrealista.
L’última genialitat ens ve dels hereus del PSUC (aquells que ens varen vendre a la monarquia borbònica i van acceptar la dictablana neofranquista com a succedani de democràcia; aquells que encara mai han demanat perdó per haver-nos encolomat la “transició del franquisme al neofranquisme”): de cara a endarrerir quaranta anys més si és possible l’ensulsiada d’aquesta monarquia corrupta els criptocomunistes (Borbònics en Comú) proposen que algunes de les colònies que li resten a Espanya puguin tunejar-se de repúbliques. No queda clar si caldrà fer un referèndum per a aprovar aquesta enganyifa o amb un Real Decreto n’hi haurà prou.
Davant la creativitat conceptual (una república colonial que ret vassallatge a un tirà titella de l’oligocràcia del BOE) ens cal creativitat lèxica digna de l’invent.
La meva proposta és Republònia, híbrid de República+Colònia, que a més rima amb Pòlonia, d’on són dignes aquests invents del professor Franz de Kobenhaven. Derivats provisionals:
Seguirem informant…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!